Tennis
Foto sense el ‘Big Three’
Per primera vegada des del 2001, les ATP Finals no veuen en acció Federer, Nadal ni Djokovic, que va declinar jugar-hi per lesió
El tennis del país atresora dos títols individuals de mestres, Manuel Orantes el 1976 i Àlex Corretja el 1998, i dos de dobles
Des que Roger Federer hi va debutar el 2002 a Xangai, amb títol de l’australià Lleyton Hewitt, el Masters, ara ATP Finals, havia comptat ininterrompudament amb un dels membres del Big Trhee (Federer, Nadal i Djokovic) que ha dominat el món dels tennis durant dues dècades, fins que Torí 2024 trenca la tradició i simbolitza un canvi generacional. Federer està retirat, a Nadal només li queda una copa Davis d’aquí a quatre dies abans de penjar la raqueta i Djokovic, 37 anys, tot i que s’hi havia classificat per mèrits propis, va renunciar per una “lesió contínua”. Certament, l’edat no perdona, tot i que la longevitat amb grans resultats del serbi és admirable. De fet, si es recupera i manté l’ambició, qui sap si el curs vinent podria tornar a formar part de les vuit millors raquetes que juguen la competició. Malgrat que no ha incrementat el nombre de títols de gran eslam aquest 2024, cosa que simbolitza un canvi de paradigma, es va penjar l’or olímpic. De les 22 edicions amb algun integrant del Big Trhee jugant el Masters, Djokovic el va guanyar set vegades i n’és el líder absolut, i Federer el segueix amb sis corones. És l’únic gran títol que no té Nadal a les vitrines. La festa de fi de curs, sigui com vulgui, ha aplegat, en 54 anys, des que es va instituir el 1970 a Tòquio, tres generacions de virtuosos, des de Smith i Nastase, passant per McEnroe, Lendl, Connors i Borg, fins arribar al Big Three.
El bicampió Alexander Zverev, Jannik Sinner, que surt de màxim favorit, i Carlos Alcaraz, sempre amb el permís de Daniïl Medvédev, semblen ara els més ben posicionats en un torneig que, en les últimes edicions, ha tingut força més sorpreses que no pas els grans eslams. Els títols del búlgar Grigor Dimitrov (2017), Alexander Zverev (2018 i 2021), Stefanos Tsitsipas (2019) i Daniïl Medvédev (2020) passant la mà per la cara als tres tenors en donen fe.
Cinc catalans campions
Cinc catalans, amb dos títols individuals i dos de dobles, han estat mestres. Manuel Orantes va meravellar a Houston el 1976 superant el polonès Wojtek Fibak i també va ser campió de dobles al costat de Joan Gisbert el 1975 a Estocolm. Àlex Corretja va celebrar el seu èxit més gran el 1998 a Hannover contra Carles Moyà en la final, i la parella formada per Marcel Granollers i Marc López es va fer seu el títol de dobles el 2012 derrotant els indis Mahesh Bhupathi i Rohan Bopanna. Granollers torna a estar-hi classificat –per novena vegada i amb tres parelles–, al costat de l’argentí Horacio Zeballos, amb qui compleix la cinquena participació consecutiva.
Palau Blaugrana, 1972
El que potser queda més en l’oblit és que la tercera edició (1972) es va jugar al Palau Blaugrana –5.696 espectadors–, amb triomf del geni romanès Ilie Nastase (quatre títols) en una final a cinc sets contra el nord-americà Stan Smith. També van jugar aquella edició els catalans Manuel Orantes i Andreu Gimeno.
