El belga Rik Van Looy (Grobbendonj, 1933), un dels millors ciclistes de tots els temps, va morir ahir als 90 anys, segons va confirmar la família als principals mitjans del seu país. Fins l’arribada d’Eddy Merckx, va ser considerat el millor corredor de clàssiques que s’havia vist mai. És el ciclista, de fet, amb més victòries professionals de la història. Se’l solia conèixer al seu país com l’Emperador de Herentals. El seu caràcter guanyador es traslladava també als companys del seu equip, que treballaven tots només amb un objectiu, el triomf del seu líder. El 1966 va coincidir en la mateixa formació amb Merck, però aquest, encara jorve, ràpidament va canviar d’aires en veure que aquella aliança no tenia futur.

El palmarès de Van Looy és formidable. Va ser professional entre el 1953 i el 1970 acumulant 367 victòries com a professional. Va ser sobretot un velocista imparable. Va ser campió del món dos cosp de forma seguida (1960 i 1961) i va acumular vuit victòries en els grans monuments i 37 etapes en les tres grans voltes.

La seva força i perícia sobre la bicicleta el van convertir en el primer ciclista que guanyava cinc monuments. Va assaborir tres victòries en l’infern del nord (París-Roubaix), dues en la Volta a Flandes i una a la Milà-San Remo, la Lieja-Bastogne-Lieja i la volta a Llombardia. Tampoc va perdonar en clàssiques històriques com la Gant-Wevelgem (3 triomfs), la París-Tours (2), la París-Brussel·les (2) o la Fletxa Valona. És l’únic corredor que ha guanyat les vuit grans clàssiques originals, un dels tres que ha guanyat tots els monuments i el 1962 va imposar-se en totes les clàssiques sobre llambordes, una de les seves grans especialitats.

En els esprints de les grans voltes per etapes era gairebé sempre el millor. Va acumular 18 etapes a la Vuelta a Espanya, 12 en el Giro d’Itàlia i 7 en el Tour. Tot i que sempre va ser considerat un velocista va acabar cinc vegades en el Top 10 de la general del Tour, va pujar dos cops al podi de la Vuelta i va ser quart en un Giro.

Com a ciclista de pista, va sumar 12 victòries en les proves de Sis Dies, que en aquells anys tenien un enorme prestigi. Un cop retirat també va ser director d’equip, periodista, va dirigir una escola de joves ciclistes. El 2018, en el seu nom, es va crear el Gran Premi Rik van Looy. El 2002 Van Looy va entrar en el Saló de la Fama de la Unió Ciclista Internacional.