Suposa un punt d’inflexió. És una fita històrica, que posa de manifest la feina que fan els professionals de la casa, els clubs, els jugadors, els tècnics, els àrbitres i, lògicament, les institucions que ens han donat aquest suport, com són la UFEC i, sobretot, el govern de la Generalitat, amb el Departament d’Esports i el Consell Català. No em vull oblidar tampoc dels ajuntaments de Barcelona i Cornellà. Tots ells han fet possible aquesta transició cap a la liquidació del deute dos anys abans. El futur és prometedor i engrescador. Podrem continuar ajudant els clubs i també tots els jugadors i jugadores d’una manera molt més detallada. No només aportant els tècnics, com fèiem fins ara, sinó també econòmicament perquè puguin ser campions i campiones de grans tornejos.

Això es remunta al juny del 2017, quan vam ser escollits. Aleshores, vam haver de prendre decisions força complicades per sobreviure com a institució. Vam fer una reestructuració laboral i vam demanar als clubs que ens avancessin les llicències, entre d’altres, perquè no podíem pagar els IVA trimestrals ni fer front al corrent, cosa que implicava entrar en liquidació i no disposar de subvencions públiques. Els tres primers anys al capdavant de la institució van ser els pitjors de la meva vida. Quan entrava a la federació, els treballadors em preguntaven si podríem pagar els sous, quan hi havia tantes incerteses i factors que no podies controlar. Des del principi, teníem un pla de viabilitat i estratègic, i no només l’hem executat, sinó que l’hem accelerat. Ha estat molt dur personalment, però la satisfacció és molt gran. Ha estat una experiència de vida i un gran aprenentatge.

Un cop liquidat el deute, volem seguir consolidant la nostra federació perquè sigui sostenible econòmicament, a l’hora de fer-la créixer, com per exemple en nombre de llicències i competició internacional. Volem seguir treballant en la internacionalització, i això passa per començar a establir acords amb federacions d’altres països i regions perquè puguin venir jugadors i jugadores a casa nostra. Això ajudarà les acadèmies i clubs de Catalunya, i també a nosaltres com a federació. Alhora, seran portaveus d’aquest ADN del tennis català arreu. En aquest sentit, estem començant a treballar en un acord amb la federació xinesa perquè el nostre model de tennis català s’internacionalitzi. Estem ben situats i en un futur no gaire llunyà podrem liderar nous projectes en l’àmbit nacional perquè crec que la federació catalana s’ha guanyat un lloc i un prestigi. Estic convençut que les noves fites les assolirem amb tota la humilitat, però també amb tota la convicció.

Per poder tenir una federació sostenible, cal analitzar-la econòmicament. Canviar els models de gestió federativa és importantíssim. Necessitem una llei de mecenatge, que les federacions puguin, en el nostre cas, organitzar un gran torneig com és el WTA 125, i al mateix temps puguin tenir un altre ingrés per poder continuar reinvertint aquests diners en la federació. Una federació és una entitat sense ànim de lucre, i hem de reinvertir tots aquests diners cap a l’ecosistema del tennis català. S’han de fer models sostenibles, que malauradament encara no els tenim.

Aquesta va ser una fita complicada perquè la primera edició es va disputar el 2023, i llavors encara teníem un deute considerable. Havíem liquidat el deute amb els proveïdors, però no el bancari. Vam apostar per organitzar una competició internacional i femenina per visibilitzar el tennis femení a casa nostra a nivell professional. Vam tenir, doncs, l’oportunitat de tirar endavant la segona prova WTA 125 que se celebra a Catalunya, a més de la que organitza el Club Esportiu CT la Bisbal, que fa una gran tasca. El fet de tenir un torneig propi com a federació ens ha posicionat i la WTA sempre ens ha posat com a referent. Hem estat a Tarragona, Lleida i enguany es disputarà la tercera edició del 28 d’abril al 3 de maig al CT Vic. Ens faltarà Girona i ja haurem estat a les quatre províncies, complint així amb la tasca de descentralitzar el torneig. No sé si a curt o llarg termini, però que augmenti de categoria podria ser un horitzó, tenint en compte que la sostenibilitat de la federació és un principi prioritari.

Tota aquesta visió que tinc en l’àmbit regional, nacional i internacional fa que puguin passar coses a casa nostra. Les decisions que pren la ITF afecten en l’àmbit nacional i català. Hem d’estar als llocs on es prenen les decisions perquè al final això reverteixi a tothom igual. Si no estàs atent o no tens la informació, no pots avançar-te a possibles decisions.