Dinamarca ja aspira a un pòquer de títols mundials
Handbol. Amb tres corones consecutives, la selecció danesa és la màxima favorita del campionat, amb França, Alemanya, Suècia i Espanya entre les principals aspirants
La selecció danesa va aconseguir ara fa dos anys a Estocolm una fita sense precedents en la història del mundial, segellar la seva tercera corona consecutiva, i avui, reforçada pel seu ceptre olímpic a París, començarà el camí per ampliar la seva hegemonia amb un pòquer de títols. Serà el primer gran campionat sense Mikel Hansen, retirat després dels Jocs, i amb el blaugrana Emil Nielsen coronat com a millor porter del món. El combinat de Nikolaj Jacobsen començarà la defensa del títol contra Algèria (20.30 h) al majestuós Jyske Arena d’Herning, que es convertirà en el seu camp base en la primera fase del torneig. El mundial repetirà el format de les últimes edicions, amb 32 equips repartits en vuit grups, tot i que aquest cop els escenaris de competició es repartiran en tres països, la mateixa Dinamarca, Croàcia i Noruega, que exercirà d’amfitriona de la gran final al Unity Arena d’Oslo, el 2 de febrer.
Més enllà de Dinamarca, l’altre gran aspirant al títol és França, vigent campió europeu, subcampió mundial a Estocolm i que arribarà a la cita ferit i amb ganes de redimir-se després del seu fiasco en els Jocs de París, en què va quedar eliminat en els quarts de final després de perdre contra Alemanya en la pròrroga (35-34). El lateral del Barça Dika Mem s’ha recuperat en un temps rècord de la seva intervenció a l’espatlla dreta i ha entrat a última hora en la convocatòria de la selecció bleu, on jugarà al costat del seu company Melvyn Richardson. Com Dinamarca sense Hansen, França ja no disposarà d’un altre veterà il·lustre, Nikola Karabatic, retirat a París. El conjunt de Guillaume Gille forma part del grup C, juga la primera fase a Porec (Croàcia) i s’estrena avui mateix contra Qatar (18 h).
Altres seleccions assídues en els podis dels grans campionats són Alemanya, vigent subcampiona olímpica, i Suècia, campiona europea el 2022 i subcampiona mundial el 2021. L’equip suec, amb els blaugrana Jonathan Carlsbogard i Hampus Wanne a les seves files, és un dels integrants del grup F, juntament amb la selecció espanyola, abonada al bronze en els dos últims mundials i en els Jocs de París. El conjunt hispà, que juga la primera fase a Oslo, debutarà dijous contra Xile (18 h).
Segell català
A més de l’entrenador de Sarrià de Ter Jordi Ribera, la selecció espanyola tindrà més que mai un clar segell català amb la presència de vuit jugadors del país entre els divuit convocats: Ian Tarrafeta (Pays d’Aix UC) i Petar Cikusa (Barça), com a centrals; Djordje Cikusa (Montpeller), com a lateral dret; Jan Gurri (Sporting), com a lateral esquerre; Ferran Solé (PSG), com a extrem dret; Daniel Fernández i Ian Barrufet (Melsungen), com a extrems esquerres, i Víctor Romero (Fraikin Granollers), com a pivot. També són a l’equip els jugadors del Barça Gonzalo Pérez de Vargas (porter) i Javi Rodríguez (pivot). Ribera, en el càrrec des del setembre del 2016, sempre ha defugit el concepte de relleu generacional, però en aquesta ocasió i a les portes d’un nou cicle olímpic l’argument és plenament justificat si es té en compte l’entrada a l’equip de quatre jugadors de la generació 2004-2005, els germans Cikusa, Romero i Barrufet. Serà la seva estrena en un gran campionat absolut, tot i que en categories ja han bastit un palmarès espectacular, amb un títol mundial sub-19, i dos europeus sub-18 i sub-20. En la prèvia del campionat, Ribera va destacar quina pot ser una de les claus de l’èxit de l’equip: “Penso que una de les coses que millor ha fet la selecció ha estat reinventar-se. La selecció té com a premissa aquesta capacitat de lluita, saber-se adaptar a les dificultats i trobar solucions. També les derrotes ens han ajudat a fer-nos més forts, tal com va passar en els Jocs Olímpics, en què l’ensopegada contra Suècia ens va servir per reforçar-nos i acabar assolint el bronze olímpic.”
