Boí Taüll sempre m’ha anat bé. M’agrada el fet que hi hagi afició, coneguts i amics. Els ànims m’arriben i em fan donar sempre una mica més del que tinc. I aquest cap de setmana no ha estat cap excepció. A la cursa esprint em vaig trobar físicament molt bé i l’ensurt en la baixada va ser un petit error de concentració i se me’n va anar l’esquí, però no va ser res greu.

La pressió se la posa cadascú. A mi que hi hagi gent, coneguts, amics i familiars no em pressiona. Em pressionen altres coses.

Hi ha moltes coses que em poden posar pressió, però si les gestiono bé no les sento, tot i que suposo que quan tothom t’atribueix un determinat resultat esperat de tu, això, inconscientment, et pot afectar. És una pressió que de vegades no percebo però que hi és.

Hi ha diverses coses que es poden retocar. Ja estem parlant amb els meus entrenadors per millorar en la gestió dels entrenaments del dia a dia per poder afavorir la recuperació. Hi ha altres equips que opten per portar gent més fresca en els relleus. Nosaltres intentarem afavorir la recuperació entre els dos dies i retocar quatre coses del pla d’alimentació o del descans. De cara al mundial de Morgins (Suïssa), hi haurà marge. El 3 de març es farà el relleu i el dia 6, l’esprint. Als Jocs, crec que hi ha un dia o dos pel mig per descansar.

Estic molt content perquè em vaig trobar amb forces i amb energia i amb motivació, i això, per mi, no té preu. És una sensació molt bona i molt agradable i jo em vaig trobar així tant dissabte com diumenge. Sí que és cert que diumenge em vaig trobar amb les cames més pesades que el dia anterior. Però bé, el resum és excel·lent perquè crec que ho hem fet molt bé tant l’Anita com jo. Es podia millorar però per molt poc.

Al final és una temporada llarga i queden moltes curses. Pel rànquing olímpic compten les curses d’aquest any i les de la pretemporada del que ve. Sí que se’n descarten dues per si alguna et va malament. Però bé, anem ben encaminats i el que importa és saber que la forma física hi és i que fem un bon treball. Els mundials seran decisius. Si quedéssim primers o segons ja tindríem una plaça per als Jocs, al marge del rànquing olímpic. Per això és important el mundial, perquè si ho aconseguim, ja no hem de recórrer al rànquing, tot i que també s’hi podria guanyar una plaça no nominal per un altre esportista que convoqués la selecció espanyola. En total hi haurà 18 homes i 18 dones en els Jocs. En relleus, en el cas que no féssim primers o segons al mundial, la plaça entre les dotze parelles la guanyaríem gairebé segur.

S’ha de veure. Aquests bons resultats que hem aconseguit són molt macos però hi ha moltes variables a tenir en compte. Els italians fan una classificatòria entre ells per veure qui va a la final A o B que fan que arribin més cansats. Els francesos han fet parelles que es podrien millorar... A l’esquiadora més forta, Emily Harrop, no la van fer córrer amb Thibault Anselmet, que són els dos més forts...

No ho sé, no en tinc ni idea, però imagino que va ser una decisió interna. De fet, tu saps els temps que fa cada esquiador. No crec que fos estratègia

La primera cosa que és molt d’agrair és l’ajut que estem rebent per part del COE i del CSD, que ens ajuden molt més i ens ajuden en el camí. Econòmicament és d’agrair perquè fa que ens hi puguem dedicar molt més professionalment i puguem destinar més recursos a una preparació adient. En això sí que es nota. Anar als Jocs és el meu somni i ho vaig tenir clar des del principi.

Sí, perquè no faré temporada de curses de muntanya. L’any passat ja no vaig córrer cap cursa. A l’estiu em dedicaré a crear la base per a la pretemporada.

Si dobles els dies de competició acabes reduint dies d’entrenament i això repercuteix en la teva forma física. També s’ha de tenir en compte que a l’estiu feia maratons de quatre hores i a l’hivern, curses de dos minuts i mig o tres, que no tenen res a veure. Al cos li costa molt adaptar-se muscularment. Això fa que a l’hivern no hi arribi amb la massa corporal que necessito i que a l’estiu estigui més pesat quan corro. Prefereixo centrar-me en una cosa i fer-la bé.

La general queda en un segon o un tercer terme, tot i que fent-ho be en els esprints també hi puc quedar bé. Em centro en esprint i relleus mixtos.

Des que van anunciar que l’esquí de muntanya seria olímpic vaig tenir que clar que hi volia anar. És el somni de qualsevol esportista.

No hi he anat i no sé de què parlo, tot i que veig que a aquest nivell hi ha diferència entre els Jocs d’hivern i estiu. Però, de fet, l’interès està creixent molt i això es nota. I en aquest sentit vull agrair la feina que ha fet TV3 retransmetent curses tots aquests anys per acostar a la gent l’esquí de muntanya.

Sí i no, perquè també hi ha controvèrsia perquè hi ha gent que pensa que l’esquí de muntanya és molt més del que es veurà reflectit i que creu que l’essència és la cursa individual, que és la prova reina, i que no està inclosa en el programa olímpic.

De moment, queda descartat i no hi tinc cap interès. Sí que tinc ganes de fer alguna cursa de muntanya l’estiu posterior als Jocs, perquè és el que he fet tota la vida i m’agrada.