Atletisme

Adrià Alfonso

Atleta

“Vaig començar a practicar atletisme després de la covid”

“Fins a cadet jugava a futbol a la Damm i no em vaig començar a interessar per l’atletisme fins després del confinament”

“Per culpa de les lesions en les temporades a l’aire lliure encara no he pogut ratificar els resultats de la pista coberta”

El meu referent és Pol Retamal, el millor velocista català de la història en 200 m. Em fixo en ell perquè és força humil, sempre m’ha tractat molt bé i m’agrada la seva manera de córrer. La meva aspiració és poder arribar a fer les seves marques

Adrià Alfonso (Bar­ce­lona, 2002) ha estat un dels noms pro­pis del cam­pi­o­nat d’Espa­nya en pista curta dis­pu­tat al cen­tre espor­tiu muni­ci­pal de Gallur, a Madrid, on va cer­ti­fi­car el seu ter­cer títol con­se­cu­tiu en 200 m i a més va esta­blir una nova plus­marca esta­tal amb 20.65. El velo­cista del Playas de Cas­telló, for­mat al Cana­le­tes-Sant Martí, va rebai­xar en 3 centèsimes el regis­tre d’Óscar Husi­llos (20.68), tota una ins­ti­tució en la velo­ci­tat espa­nyola, vigent des del 2018. Fut­bo­lista de la Damm fins a la cate­go­ria cadet, Alfonso es va interes­sar per l’atle­tisme després del con­fi­na­ment per la covid, tot just fa qua­tre tem­po­ra­des. Des d’ales­ho­res la seva pro­gressió ha estat meteòrica. Amb els 20.65 de diu­menge, el velo­cista bar­ce­loní es col·loca en el ter­cer lloc del rànquing euro­peu indoor de l’any i té com a pròxim objec­tiu tras­lla­dar tot aquest poten­cial a la cam­pa­nya lliure, que en el cur­sos ante­ri­ors ha estat alte­rada per algu­nes lesi­ons.

A Madrid, d’una tacada, va rebai­xar en 25 centèsimes la seva marca ‘indoor’, de 20.90 a 20.65. S’espe­rava aquesta millora?
Pen­sava que podia fer al vol­tant de 20.80 o 20.70 llargs, però no tanta millora. En les eli­mi­natòries les sen­sa­ci­ons ja havien estat molt bones perquè bàsica­ment forçava en els pri­mers cent metres i després m’havia dosi­fi­cat pen­sant en la final. Em fal­tava veure com res­pon­dria en la segona mei­tat de la cursa i amb aquest esforç extra hem arri­bat fins aquí.
Sense Andoni Cal­bano, el seu gran rival, al car­rer 5, es podia pen­sar que pot­ser es rela­xa­ria, però va ser total­ment al con­trari.
En prin­cipi era un han­di­cap perquè no tenia cap referència i era com com­pe­tir sol. El fet de córrer al car­rer 6, però, em va per­me­tre foca­lit­zar-me només en mi i segu­ra­ment vaig tenir una millor eco­no­mia de la cursa i vaig fer-ho de manera més intel·ligent. No vaig forçar exces­si­va­ment en el pri­mer tram i això em va per­me­tre estar molt més viu en els últims metres.
Ja dona per tan­cada la cam­pa­nya ‘indoor’?
Sí, és una llàstima, però com que els 200 m no for­men part del pro­grama dels cam­pi­o­nats inter­na­ci­o­nals en pista curta, no tenim cap més objec­tiu, així que dona­rem la cam­pa­nya hiver­nal per tan­cada. Des­can­sa­rem cinc o sis dies i després, a tor­nar a car­re­gar, a aga­far qui­los al gimnàs, i a enfo­car-nos de cara a la tem­po­rada a l’aire lliure.
Amb els 20.65 rebaixa els 20.79 que tenia com a plus­marca a l’aire lliure. De set vega­des que ha bai­xat dels 21 segons, cinc ha estat en pista coberta. Com s’explica que fins ara tin­gui millor marca i ofe­reixi millor ren­di­ment en pista coberta que a l’aire lliure?
De fet tam­poc porto tants anys com­pe­tint en atle­tisme perquè vaig començar després de la covid. Porto tres tem­po­ra­des a l’aire lliure. Vaig començar tard, però a la pri­mera tem­po­rada ja em va anar molt bé perquè vaig fer 20.79 per sor­presa. Després, però, he tin­gut pro­ble­mes de lesi­ons; a l’esquena i l’any pas­sat als genolls, i als isquio­ti­bi­als, que m’han impe­dit d’entre­nar-me com hau­ria vol­gut. Ara començarem a pre­pa­rar la tem­po­rada a l’aire lliure amb més calma, sense forçar exces­si­va­ment, per apro­fi­tar el tre­ball hiver­nal i millo­rar en el que es pugui.
Pot ser que amb la seva cons­ti­tució també s’adapti millor a les cor­bes de la pista coberta?
Sí, segur que també hi influ­eix, perquè no soc ni dels més alts ni dels més pesats [1,75 m i 70 kg], que patei­xen molt més en els peralts de les cor­bes. També corro més per freqüència i això també em bene­fi­cia més a mi que d’altres que pot­ser tenen una gam­bada més ampla.
Em deia que va començar tard a com­pe­tir en atle­tisme. Havia prac­ti­cat algun altre esport abans?
Sí, des de ben­jamí fins a cadet vaig jugar a fut­bol a la Damm. Jugava de late­ral, de car­ri­ler. Vaig fer el canvi físic bas­tant tard. En certa manera, em van con­vi­dar a sor­tir de la Damm. Després vaig jugar en algun altre equip fins que el fut­bol em va dei­xar d’interes­sar. I després de la covid, quan ens van començar a dei­xar a sor­tir del con­fi­na­ment, em vaig interes­sar per l’atle­tisme. Vaig començar en un grup d’aquests mul­ti­di­cis­pli­nars i al final només hi anava els dies que tocava la velo­ci­tat, i aquí em vaig que­dar. Des d’ales­ho­res que estic al grup de velo­ci­tat del Cana­le­tes, entre­nant-me amb en Ser­gio Acero, a les pis­tes de la Mar Bella.
El fet que hagi començat tan tard en l’atle­tisme, pensa que l’ha per­ju­di­cat o el bene­fi­cia perquè té més marge de millora?
Penso que, tot i haver tin­gut lesi­ons, estic bas­tant més fresc mus­cu­lar­ment que altres que por­ten molts més anys. Tinc molt marge de millora mus­cu­lar i de tre­ball en el gimnàs. El fet de por­tar menys temps també fa que tin­gui mol­tes més ganes i il·lusió. A vega­des en Ser­gio pràcti­ca­ment m’ha de tan­car les por­tes de les pis­tes perquè em vol­dria entre­nar tot­hora. Tinc la il·lusió d’un nen.
Té ante­ce­dents fami­li­ars que hagin prac­ti­cat atle­tisme?
El meu pare ha fet més de 30 mara­tons i, tot i ser popu­lar, té una marca de 2h42. Porta tota la vida cor­rent. De fet, vaig començar en el club on ell estava, el Cana­le­tes-Sant Martí.
Quins son els seus refe­rents en atle­tisme?
En Pol Reta­mal, que és el millor velo­cista català de la història en 200 m. Em fixo en ell perquè és força humil, sem­pre m’ha trac­tat molt bé i m’agrada la seva manera de córrer. La meva aspi­ració és poder arri­bar a fer les seves mar­ques.
Veu fac­ti­ble córrer en 20.28, que és el rècord català de Reta­mal?
Ara ho veig lluny, però d’aquí a uns anys, a veure. Tinc 22 anys i sem­bla que fins als 27 o 28 no arri­bes al teu màxim poten­cial.
Quin seria l’equi­va­lent del 20.65 a l’aire lliure?
Matemàtica­ment, el que diu la taula de punts és que equi­va­len a 20.21, però com que en el meu cas em va millor la pista coberta, no veig que ara esti­gui per córrer en aques­tes mar­ques a l’aire lliure. En tot cas, el que m’agra­da­ria és bai­xar d’aquests 20.65 en els pròxims mesos. A par­tir d’aquí, ja es veurà.
Quins son els rep­tes del 2025?
Pen­sant en gran, et diria que clas­si­fi­car-me per al mun­dial de Tòquio, però es neces­si­ten molts punts i la marca de 20.30 també és molt exi­gent. L’objec­tiu més rea­lista seria, per exem­ple, entrar en la selecció per a l’euro­peu per equips de Madrid, tant en els 200 m com en el relleu.
I a llarg ter­mini?
Com tot­hom, doncs, poder ser en els Jocs Olímpics de Los Ange­les 2028 i abans poder anar a d’altres cam­pi­o­nats euro­peus i mun­di­als. Pas a pas.
Com­pa­gina l’atle­tisme amb els estu­dis?
Sí, estic aca­bant engi­nye­ria informàtica a la UB. Només em queda el tre­ball de fi de grau. Per­so­nal­ment, pre­fe­reixo com­pa­gi­nar l’atle­tisme amb d’altres coses. Penso que així ren­deixo millor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)