“Jo li veia la trena que anava d’un costat a l’altre ben a prop meu i sabia que podia intentar atrapar-la, però als darrers dos o tres quilòmetres m’han baixat les sals i m’han vingut les rampes i ja no he pogut forçar més per por de no poder acabar. Al final m’he hagut de conformar amb el tercer lloc del campionat d’Espanya i segona de Catalunya, però la marca és la que pensava que podia fer.” Així comentava Bàrbara Ramon, l’atleta vidrerenca que la setmana que ve complirà 42 anys, el que havia estat la seva tercera marató a Barcelona, en la qual va quedar en primera posició en màsters 40.

Amb un ritme sempre constant, tret dels primers cinc quilòmetres, que els va fer en 3:49 de mitjana, tota la resta de la cursa es va mantenir entre 3:46 i 3:48 el quilòmetre, que era la fita que s’havia marcat. “Amb el meu entrenador, en Carballude, dèiem això, que si em podia mantenir en 3:47 o 3:48 segur que assoliria el meu objectiu, que era rebaixar la meva marca (i de passada el rècord de Girona).” Al final, Bàrbara Ramon Salamaña va aconseguir una marca de 2h40:44, rebaixant en dos minuts la seva millor marca i l’anterior rècord de Girona aconseguit a València el desembre del 2021.  El tercer lloc en el campionat d’Espanya també el va aconseguir gràcies a la seva actuació en la marató de Barcelona disputada aquest diumenge amb més de 25.000 participants i amb un recorregut molt concentrat  pels carrers cèntrics de la capital, cosa que va fer que fos “molt gratificant per als atletes, ja que hi havia molta gent al llarg de tot el circuit i tothom t’animava molt durant tota l’estona; i això en una marató és molt important”, afirma. “A València em va agradar molt també, però l’ambient no era com el de Barcelona, en què la gent ha estat sempre donant-te ànims i molt a prop”.

La Bàrbara havia estat uns dies entrenant-se a Font Romeu a les ordres del seu entrenador, Josep Carballude –actual director tècnic de la Federació Andorrana d’Atletisme–, el mateix que havia entrenat Adel Mechaal, mentre que l’atleta cassanenca Maria Hidalgo resident a Santa Coloma de Farners (i ves per on entrenada per Pere Arco, que encara ostenta el rècord gironí de marató des de l’any 1990) assoliria el primer lloc en el campionat català i estatal per a atletes  master 55.

Bàrbara Ramon és la successora en el rècord de la marató d’una històrica en les llargues distàncies gironines com la garrotxina Quima Casas, que als seus 73 anys no va deixar passar l’oportunitat de participar en la que era la seva marató número 163, que va completar en menys de cinc hores (4h58:54). “Em vaig trobar molt bé tota la cursa i encara que al començament tenia algunes rampes i patia una mica, al cap d’una estona vaig anar més bé i estic segura que he fet millor marca a la segona part de la cursa que a la primera.” La Quima, que l’any 1981 va establir per primer cop el rècord català de marató en 2h48 –després el va rebaixar 2h43:01–, aquest cop va quedar segona en la seva categoria per edats, darrere d’una noia peruana establerta a Barcelona. “Ella em va dir que a mi ja em coneixia; jo a ella no, la veritat”, reconeixia.

La campiona de Catalunya i Espanya després de la cursa de Barcelona és la tarragonina Maria Lázaro, que va fer els 42.195 metres en dos minuts menys que la vidrerenca de l’equip LEA La Blanca. El pròxim objectiu de Bàrbara Ramon serà el campionat d’Espanya de 50 quilòmetres que es disputarà a Màlaga el 3 de maig: “Tinc poc temps però espero recuperar-me bé per poder-hi anar.”

A la ratlla de sortida del passeig de Gràcia, diumenge es van trobar diferents generacions d’atletes gironins a punt de participar a la marató de Barcelona; des de Josep Lluís Blanco, que va sortir amb el grup de favorits, sense acabar la cursa, fins a Manel Fernández, que complia la seva marató número 80 amb un sol objectiu: acabar la cursa. En Manel va sortir sense pràcticament haver entrenat ja que feia un mes que s’havia decidit a competir a Barcelona, 50 anys després de la seva primera marató. “El primer dia que vaig reprendre els entrenaments vaig córrer 100 metres i ja estava cansat”, recorda en Manel explicant com s’havia preparat per a la marató de Barcelona. “Després a poc a poc vaig anar recordant i agafant el ritme de sis minuts per quilòmetre, que és el que m’havia plantejat arribar a fer.” Al final els anys sense córrer van passar factura i en Manel va fer els darrers quilòmetres en set minuts i mig, va superar les cinc hores de cursa (5h14:26) i va acabar en el lloc 20.754 d’un total de 21.644 classificats... Però amb la satisfacció d’haver tornat a fer una marató, “potser la més dura de les 80 que he fet però també la que m’ha ensenyat més a saber patir i controlar el meu cos”. En Manel explica: “Si vols fer una cursa, corre uns cent metres; si vols viure una experiència, corre una marató.” I encara recordava aquella marató que va acabar corrent descalç perquè les sabatilles li van deixar els peus plens de butllofes: “Vaig arribar ensangonat de peus, però fins a la meta, que és el que tocava.”

Un dels atletes que van quedar-se pel camí va ser Àngel Mullera, que s’estrenava en una prova d’aquesta distància i que d’entrada volia acompanyar la Bàrbara en la fita de les 2h40; l’exmundialista dels obstacles va mantenir un bon ritme fins al quilòmetre 15, quan dolors musculars que ja l’havien afectat durant la setmana anterior el van obligar a abandonar. “Em sembla que no provaré mai més de fer una marató”, confessava. En canvi, el seu company d’equip del Lloret la Selva Buba Sabaly va fer una bona estrena a la marató amb una marca de 2h43:10. Ferran Mascaró, del Palafrugell, va quedar 14è de Catalunya (2h34:21). En dones, Judit Pujol (GEiEG) va quedar sisena catalana amb 2h52:52 i l’esmentada Maria Hidalgo (AA Palamós), desena.