Mor als 101 anys Ana Huidobro, la degana del tennis català

Una de les grans refe­rents del ten­nis català femení, Ana Hui­do­bro Blanc (1924, San­tan­der) va morir dis­sabte als 101 anys a Vila­franca del Penedès, tot i que va dur a terme tota la seva tra­jectòria a Lleida, ciu­tat on va ser tota una icona de la vida espor­tiva i social. Nas­cuda a San­tan­der el 1924, va tras­lla­dar a la capi­tal del Segre arran del seu matri­moni amb el pres­tigiós metge Anto­nio Díaz Pri­eto, espe­ci­a­lista en malal­ties pul­mo­nars.

Hui­do­bro va ser als anys sei­xanta la pri­mera ten­nista feme­nina que va tenir el CT Lleida. Quan el club tenia les ins­tal·laci­ons al Camp d’Esports es des­plaçava amb un icònic Seat 600, quan hi havia pocs cot­xes als car­rers, per des­plaçar-se a les pis­tes on havia de jugar sem­pre con­tra homes, tant en els par­tits indi­vi­du­als com en els de dobles. Lla­vors encara no hi havia socis. Els afi­ci­o­nats, com ella, hi ana­ven sim­ple­ment per fer-hi esport.

El 1967 va impul­sar jun­ta­ment amb el club el pri­mer tor­neig femení que es va dis­pu­tar a Cata­lu­nya i Espa­nya amb victòria per a una juga­dora ale­ma­nya. Amb el temps, el cam­pi­o­nat va por­tar el seu nom.

Tot i que ella mateixa no es con­si­de­rava una gran cam­pi­ona, va tri­om­far en el cam­pi­o­nat pro­vin­cial cinc vega­des. “Li deien ‘la pier­nas’ perquè tenia una força for­mi­da­ble a les cames i un cop de dre­tes molt potent també”, recorda l’actual pre­si­dent del club, José Luis Solans, que va ser molt bon amic de la juga­dora. “ Era una per­sona encan­ta­dora, que des­pre­nia pau i amb la qual era un plaer par­lar.” El seu tor­neig femení va arri­bar a tenir, de la mà de la fede­ració espa­nyola, algu­nes edi­ci­ons pun­tu­a­bles per al cir­cuit inter­na­ci­o­nal de la WTA.

Hui­do­bro va néixer a San­tan­der. Abans de venir a viure a Cata­lu­nya va estu­diar a les Car­me­li­tas d’Ovi­edo i va tre­ba­llar en el banc Qui­jano de la família Botín, amb els quals hi tenia una bona amis­tat.

“Fins als 70 anys sem­pre la vaig veure amb una raqueta a les mans. Va ser sense dubte el vai­xell insígnia del ten­nis femení a Lleida i mereix un reco­nei­xe­ment que segur que tindrà per part de la fede­ració cata­lana i l’espa­nyola.”

“Quan ella va començar a jugar –recorda el pre­si­dent– no hi havia ni dones jugant a ten­nis ni com­pe­ti­ci­ons de cap tipus, d’aquí la importància històrica del seu paper.”

La ten­nista va rebre un emo­tiu home­natge el 2023 durant el cen­te­nari del club.