Rafa Nadal busca el primer títol a Nova York. Amb vuit Grans Slams, és l'únic que se li resisteix. Tommy Robredo i Fernando Verdasco, en canvi, no n'han guanyat cap, però l'olotí ha firmat diversos cops els quarts de final, i el madrileny hi va estar a prop en l'obert d'Austràlia de l'any passat. Va perdre en semifinals (a cinc sets) contra el mateix Nadal, en un partit espectacular en què va mostrar un nivell de tennis que fins aleshores només havia deixat entreveure sense demostrar. Allà es va començar a creure que es podia enfrontar als grans, i es va confirmar en el top ten, però no ha arribat a oferir del tot aquell nivell. Els quarts de l'any passat van certificar el salt de mentalitat del madrileny que, ahir, contra Nalbandian, l'argentí més talentós però tocat físicament (dolor al turmell), per moments va tornar a ser el jugador colpejador i demolidor (6-2, 3-6, 6-3 i 6-3). Tot i que amb carència executora (va aprofitar 6 de 19 pilotes de break que va tenir). Segurament és el seu gran defecte: li costa encarrilar. No en canvia a Nadal, que va descriure una victòria encara molt més còmoda, sense cap sobresalt, tenint el partit sempre controlat. Només va cedir una bola de trencament i en l'últim joc del duel, possiblement a causa de la relaxació. El francès Gilles Simon, afectat per les lesions al llarg de l'últim any, està lluny de la forma que el va dur al top ten, on tornarà David Ferrer, avui 12è del món. Ferrer, després del triomf contra el també valencià Gimeno-Traver, s'assegura els vuitens i els punts per fer el salt. Robredo, també top-ten molt temps, viu la crisi de la maduresa. En un any marcat per les molèsties físiques, sembla que a Nova York comença a trobar la solvència perduda. Ahir, contra el francès Llodra, especialista en la volea, va remuntar un set en contra i es va beneficiar de l'abandonament del rival (per rampes, al quart set) per passar a vuitens (3-6, 7-6, 6-4, 2-1 i retirada).