La Vuelta afronta avui l'etapa reina (dos ports de primera i una de categoria especial) en una situació immillorable per als aficionats i els organitzadors. Els tres primers classificats (Vincenzo Nibali, Joaquim Rodríguez i Ezequiel Mosquera) estan separats per només 39 segons i el català i el gallec no es resignen a acabar superant l'italià, que persegueix una victòria que el confirmi com un futurible aspirant al Tour de França. El gran perjudicat en l'arribada als llacs de Covadonga va ser el ciclista de Valls Xavi Tondo (Cervélo), que va cedir gairebé dos minuts respecte als favorits i ara és el cinquè de la general. La glòria va ser per a un asturià, Carlos Barredo (Quick Step), que va fer realitat el somni de qualsevol ciclista de la seva terra, guanyar en el seu cim més històric.

Des del primer quilòmetre els ciclistes van voler contradir les previsions que parlaven d'una jornada tranquil·la fins a la pujada final. El caos va regnar en el pilot durant 40 quilòmetres. Fins i tot Nibali va aconseguir ficar-se per uns moments en una escapada abans que saltessin totes les alarmes. A partir de llavors el Liquigas va aconseguir controlar la situació gràcies a una escapada en què no hi havia cap rival perillós per a la general. El grup, amb Barredo com a home destacat, va fer forat ràpidament i va marcar una màxima diferència de nou minuts. Tothom tenia clar que el triomf es jugaria en el grup d'escapats.

Barredo, que s'ha passat tota la vida entrenant-se en aquest port, va canviar de marxa en la primera rampa exigent i, amb el suport d'un públic entregat a la causa, va pujar sota la pluja i enmig de la boira cap a una victòria segura.

Rere seu, els corredors del Xacobeo i Roman Kreuziger –company de Nibali– van fer la feina bruta als favorits. Sorprenentment va ser Carlos Sastre, en un moviment poc elegant veient els problemes de Tondo, qui va canviar el ritme definitivament, avançant l'atac de Mosquera. El de Valls, flaquejant, es va limitar a salvar els mobles.

Nibali, amb Kreuziger ja rebentat, va mirar de perseguir Mosquera amb totes les seves forces. L'italià mirava enrere buscant la complicitat de Rodríguez, però del català no es va immutar. Tampoc estava per tirar coets. Al final els tres grans candidats van arribar gairebé junts. Tot, doncs, resta obert.