La Vuelta afronta avui l'etapa reina (dos ports de pri­mera i una de cate­go­ria espe­cial) en una situ­ació immi­llo­ra­ble per als afi­ci­o­nats i els orga­nit­za­dors. Els tres pri­mers clas­si­fi­cats (Vin­cenzo Nibali, Joa­quim Rodríguez i Eze­quiel Mos­quera) estan sepa­rats per només 39 segons i el català i el gallec no es resig­nen a aca­bar superant l'italià, que per­se­gueix una victòria que el con­firmi com un futu­ri­ble aspi­rant al Tour de França. El gran per­ju­di­cat en l'arri­bada als llacs de Cova­donga va ser el ciclista de Valls Xavi Tondo (Cervélo), que va cedir gai­rebé dos minuts res­pecte als favo­rits i ara és el cinquè de la gene­ral. La glòria va ser per a un asturià, Car­los Bar­redo (Quick Step), que va fer rea­li­tat el somni de qual­se­vol ciclista de la seva terra, gua­nyar en el seu cim més històric.

Des del pri­mer quilòmetre els ciclis­tes van voler con­tra­dir les pre­vi­si­ons que par­la­ven d'una jor­nada tran­quil·la fins a la pujada final. El caos va reg­nar en el pilot durant 40 quilòmetres. Fins i tot Nibali va acon­se­guir ficar-se per uns moments en una esca­pada abans que sal­tes­sin totes les alar­mes. A par­tir de lla­vors el Liqui­gas va acon­se­guir con­tro­lar la situ­ació gràcies a una esca­pada en què no hi havia cap rival perillós per a la gene­ral. El grup, amb Bar­redo com a home des­ta­cat, va fer forat ràpida­ment i va mar­car una màxima diferència de nou minuts. Tot­hom tenia clar que el tri­omf es juga­ria en el grup d'esca­pats.

Bar­redo, que s'ha pas­sat tota la vida entre­nant-se en aquest port, va can­viar de marxa en la pri­mera rampa exi­gent i, amb el suport d'un públic entre­gat a la causa, va pujar sota la pluja i enmig de la boira cap a una victòria segura.

Rere seu, els cor­re­dors del Xaco­beo i Roman Kreu­zi­ger –com­pany de Nibali– van fer la feina bruta als favo­rits. Sor­pre­nent­ment va ser Car­los Sas­tre, en un movi­ment poc ele­gant veient els pro­ble­mes de Tondo, qui va can­viar el ritme defi­ni­ti­va­ment, avançant l'atac de Mos­quera. El de Valls, fla­que­jant, es va limi­tar a sal­var els mobles.

Nibali, amb Kreu­zi­ger ja reben­tat, va mirar de per­se­guir Mos­quera amb totes les seves for­ces. L'italià mirava enrere bus­cant la com­pli­ci­tat de Rodríguez, però del català no es va immu­tar. Tam­poc estava per tirar coets. Al final els tres grans can­di­dats van arri­bar gai­rebé junts. Tot, doncs, resta obert.