Barcelona és una ciutat que, almenys mediàticament, no viu el seu millor moment. Amb les xifres sobre la taula, el seu atractiu turístic continua essent indiscutible, però això no vol dir que la capital catalana no tingui una certa crisi d'identitat que, de fet, podria provocar, segons les enquestes més recents, un canvi polític en les pròximes eleccions municipals. La polèmica amb el civisme –començant per l'actitud de molts turistes– fa anys que porta les autoritats locals de corcoll i ha obligat a endurir unes ordenances que costen de fer complir. Les interminables obres del tren d'alta velocitat, amb el discutit túnel sota la Sagrada Família, també fereix la imatge internacional de Barcelona, una ciutat que va fer el cim aquell estiu del 1992. L'èxit d'aquells Jocs va ser tan desbordant que, des de llavors, probablement l'únic que podia fer Barcelona era anar a la baixa en tots els sentits. Des de llavors, la ciutat lluita en diversos fronts per evitar una decadència que va arribar al punt àlgid amb la idea del Fòrum de les Cultures.

En aquest context és quan l'Ajuntament, amb el suport d'altres institucions, ha decidit aquests últims anys tornar a la idea original, la dels Jocs Olímpics. Això significa apostar a ulls clucs pels grans esdeveniments esportius com a primera eina de promoció i de prestigi de la ciutat. En aquest sentit, l'ofensiva d'aquests últims anys sembla imparable malgrat la competència de Madrid –ara eterna aspirant a ciutat olímpica– i València, que ha volgut, amb grans inversions, convertir-se en la capital del Mediterrani. L'exemple més extrem el tenim en la idea de l'alcalde, Jordi Hereu, probablement arrauxada i poc meditada, d'apostar pels Jocs Olímpics d'hivern del 2022.

Barcelona –ningú ho amaga– estarà per sempre més lligada als esdeveniments esportius i no és estrany que sigui així si s'estudia la tradició centenària dels seus grans clubs, començant pel Futbol Club Barcelona i acabant per qualsevol altre entitat centenària de barri. Si a Madrid encara es qüestionen per què ells no disposen d'una ciutat amb aquest glamur esportiu només ha d'acudir als llibres d'història per trobar-ne la resposta.

La concessió dilluns passat per part de la FINA del mundial de natació del 2013, només deu anys després que se celebrés a Barcelona l'última edició, és una prova més que la imatge de Barcelona, en el sentit esportiu del terme, es manté immaculada des del 1992. És cert que la IAAF, la Federació Internacional d'Atletisme, li va negar el mundial del 2013 –va preferir Moscou per raons econòmiques–, però també ho és que li va concedir el campionat del món júnior pel juliol del 2012 i que aquesta mateixa federació celebrarà la gala del seu centenari, el novembre del mateix any, a la capital catalana, un símptoma clar que el campionat del món absolut d'aquest esport podria arribar finalment a la Ciutat Comtal el 2015 o el 2017.

La crisi global, a diferència del que es podria pensar, no està perjudicant Barcelona, sinó que l'està ajudant a internacionalitzar la seva imatge. Aquesta és una ciutat que té equipaments per fer qualsevol gran competició en qualsevol moment. Així, quan per culpa de la crisi, una ciutat renuncia a un esdeveniment, Barcelona només ha d'alçar el dit per resoldre el problema no tan sols amb eficàcia, sinó amb brillantor i sense una despesa desmesurada. Això és el que ha passat amb el mundial de natació del 2013, que Dubai no ha pogut afrontar perquè la seva economia s'està ensorrant, i també amb la final four de l'Eurolliga de bàsquet, que aquest any s'ha traslladat de Torí al Palau Sant Jordi. El pavelló olímpic també serà l'escenari la setmana vinent de l'esperat enfrontament entre el campió d'Europa, el FC Barcelona, i el campió de l'NBA, els Lakers de Los Angeles, i d'alguns dels partits més rellevants del mundial de bàsquet del 2014, concedit a la federació espanyola. Barcelona també té un acord amb l'equip de bàsquet dels Estats Units perquè disputi un parell d'amistosos l'estiu del 2012 al Sant Jordi previs a la cita olímpica de Londres.

Aquest dissabte també s'ha de saber si el campionat del món d'handbol del 2013 es fa a l'Estat espanyol. En aquest cas, ja està pactat que Barcelona en sigui una de les seus. El 18 de desembre també s'ha d'anunciar la seu del mundial de futbol del 2018, al qual hi aspira una candidatura ibèrica (Espanya i Portugal) que en cas de sortir guanyadora tornaria a portar un mundial al Camp Nou i a altres camps catalans.