En època de retallades pressupostàries salvatges apareix un senyor, que diu que té calés, i ho etziba a un altre, que proclama que en vol. «Això que em demanes, no. Te'n dono el triple». Però el senyor que busca virolles, sorprenentment, li respon: «No vull els teus cèntims. I no cal que en parlem més». Conversa si més no surrealista per l'època de crisi econòmica que suportem.

Ja sabem que els diners no donen la felicitat, però ajuden a explicar molts conflictes. Desconec si aquest també. Finalment ahir apareix una xifra, 100.000 euros, i apareix escrita en un contracte que no ha estat mai en les negociacions. Més enllà del rebuig del senyor que no té diners, veig un detall que em xerrica massa. Què els motiva a insistir si no volen els bitllets que els ofereixes?