La gran troballa del mundial de rem absolut de Nova Zelanda és, per a Bienve Front –director tècnic de la federació catalana i màxim responsable del centre d'alt rendiment de Banyoles– el doble sense timoner pesant format pels ebrencs Àlex Sigurbjörnsson i Pau Vela (CR Tortosa), tots dos amb molts anys de residència a Banyoles (Àlex fa cinc anys que hi entrena i Pau, en fa vuit). «Han fet un bon campionat i els veig amb moltes possibilitats de ser als Jocs Olímpics de Londres», explicava ahir des de Banyoles Bienve Front. El dos sense dels ebrencs va assolir una brillant segona posició en la final B. Per als Jocs de Londres es classifiquen els onze primers del mundial de Bled de l'any 2011. Dit d'altra manera, si s'hagués decidit a Nova Zelanda haurien assolit el bitllet sense gairebé cap tipus de problema.

Malgrat que com els primers, el doble scull lleuger femení format per Teresa Mas de Xaxars i Maialen Arrazola, va haver de remar la final B, per a Bienve Front, la perspectiva futura del doble lleuger és, al seu entendre, complicada: «Veig molt i molt difícil que puguin classificar-se per als Jocs. El doble és l'embarcació més exigent de tot el panorama olímpic. En el mundial de l'any vinent se'n classifiquen només set i tres més poden entrar en una repesca en la copa del món de Lucerna del 2012. Francament, ara mateix i després del mundial que han fet no ho veig possible», apuntava.

Front, responsable així mateix dels bots lleugers de la federació espanyola, i present per tant en el mundial, va fer un balanç globalment negatiu de les actuacions de les embarcacions de la federació espanyola en el mundial. De fet, les dues finals B del doble lleuger i el dos sense pesant són els millors resultats de tots els remers que van competir al llac Karapiro, a Nova Zelanda.

La lectura de Front és unívoca i absenta d'excuses: «Els resultats han estat dolents, dels pitjors dels últims anys. Per què? No ho sé exactament, tot i que hi ha alguns elements que ens poden ajudar a explicar-ho, com que la temporada ha estat exagerament llarga», deia el tècnic un pèl contrariat. «S'ha treballat més que mai i els resultats no han tingut cap relació amb el temps invertit, el treball fet i l'esforç aportat.»

Front ja veia venir els mals resultats, tal com ja va insinuar abans de marxar. En aquell moment ja va apuntar que no veia clar què hi feien tantes embarcacions en el mundial: «Que quedi clar que no és cap excusa, però sí que és cert que vaig fer un informe en què recomanava de no viatjar amb tants bots a Nova Zelanda.»

Si aquesta temporada que va arrencar el setembre del 2009 ha resultat llarga, ja que el mundial enguany es feia el mes de novembre, la campanya vinent pot veure's curta: «El problema més gran no és que haguem arribat en general cansats al final, el problema és que hem d'arrencar ben aviat una altra vegada, sense temps de tornar-nos a recuperar, perquè en vuit mesos tenim els classificatoris per als Jocs.»

L'autocrítica va ser present en el balanç de Front i, en cap cas, va voler carregar contra els remers. «Jo em sento molt culpable. No és una qüestió dels remers. Admeto que no he estat massa hàbil en algunes decisions. S'ha de fer una reflexió i fer-ho diferent.»

El quatre sense timoner amb Marc Franquet (RCN Tarragona), Joan Lluís Fernández (CN Amposta), Dani Sigurbjörnsson (CR Tortosa) i l'asturià Ruben Álvarez és un bot molt jove que va arribar «clarament esgotat en el mundial». La seva actuació fluixa en les sèries els va enviar a la final C.

El bot d'Andreu Castellà (CN Sant Carles de la Ràpita) i Arnau Bertran (RCN Tarragona) –dos sense timoner lleuger– que no figura en el programa olímpic, va contribuir a la fluixa actuació general amb una pobre desena posició de només dotze participants.