«Al final de cada temporada un està on es mereix, i si estava allà era perquè m'ho mereixia», relata Tommy Robredo després de guanyar l'estrena a Melbourne contra l'indi Devvarman (7-6, 6-3 i 6-4). Amb l'allà es refereix al 50è lloc del rànquing, una posició que no trepitjava des del llunyà 2001, en plena ascensió, amb només 19 anys. Avui, amb 28, l'olotí ha pagat el pes dels dolors (l'esquena el va martiritzar la temporada passada) i, probablement, el desgast dels anys i l'erosió de les motivacions. «Estar el 50 és un símptoma que els resultats no han acompanyat», diu, sense incidir en l'infortuni de les lesions.

Amb la victòria, suma la 399 en el circuit, i es queda a una de les 400, prova inefable de la seva consistència en un context ultracompetitiu. Un escenari a prova d'ambicions. La seva, tornar on va estar un grapat de temps (durant set anys va acabar entre els 21 primers, estant més d'un any i mig en el top ten, sent cinquè del món). «Mai m'havia vist tan avall», reconeix. «L'any passat va ser molt dolent i espero millorar, el meu nivell és el d'estar a dalt», afegeix convençut Robredo, immers en el nou somni que suposa tornar a l'elit. Juga amb l'avantatge de defensar pocs punts del 2010 (primer any sense títols des del 2005, i una semifinal i dos quarts de millors resultats).