VOLEIBOL
SUPERLLIGA
Sinergia sense pausa
El SPiSP s'ha alliberat per fi en atac a partir de la millora del seu joc col·lectiu i camina ferm, però no pot fallar dissabte a casa amb el cuer
«Segurament estem millor que mai aquesta temporada, però ara tenim dos partits, a casa contra el Caravaca i a la pista del Vigo, per consolidar el nostre treball. Estem molt millor, per exemple, que quan vam començar la segona volta fa tot just quatre partits»
«Hem millorat molt en atac i les coses que més o menys fèiem bé les hem anat consolidant. Dissabte passat vam estar molt bé en el bloqueig i també en la recepció. Tots els aspectes del joc tenen relació»
«Tenim una espina clavada contra el Caravaca perquè vam perdre a la seva pista. Veient el que ha passat després en la lliga, ara ens fa la sensació que és un rival més assequible, tot i que segur que serà un partit complicat perquè ells s'ho juguen tot, L'única oportunitat que tenen de continuar lluitant per no baixar és guanyar a Tarragona»
Si en una lliga el cuer planta cara al cinquè i li discuteix la victòria com va fer el Caravaca dissabte passat contra el millor Barça en dècades, 2-3 per als blaugrana però plorant, no és gens estrany que els equips que s'intenten desempallegar definitivament de la zona de descens, hagin de suar de valent. La igualtat és màxima i el Sant Pere i Sant Pau, tot i haver guanyat a casa els dos últims partits jugats contra rivals directes, el Multicaja i el Tenerife, no pot afluixar dissabte contra el cuer, el Caravaca. Un triomf li garantiria continuar viu en la lluita i, fins i tot, fer un pas molt important també en funció de la resta de resultats, però una derrota podria arribar a ser inicialment catastròfica si el Tenerife, l'equip que marca la zona de descens i que és a només un punt dels tarragonins (13 per 12), derrotés el Vigo, limitat per la marxa de la seva estrella, Adolfo Chaso.
Sigui com sigui, és evident que amb penes i treballs, l'equip tarragoní, que ja acumula 4 victòries, ha anat bastint a poc a poc el seu projecte i ara viu el seu moment més dolç, encara que això no li garanteixi res. El lliure Iñaki Bescós, el receptor més reputat de l'equip i un gran defensor, analitza la situació i té molt clar que la millora en atac ha estat la gran clau que explica, entre altres aspectes, la millora substancial, sobretot del joc, anàrquic i imprevisible en les primeres jornades i ara cada cop més estructurat i amb recursos ofensius més definits. Imhoff té un paper clau en les rematades (32 punts contra el Tenerife i 26 contra el Multicaja), però hi ha vida més enllà de l'aportació d'aquest jugador. La parella de centrals ha complert en els dos partits. Dissabte, Altamirano va fer 9 punts i Douglas en va anotar 11. Res de l'altre dijous, però tot suma. Els receptors van fer 24 punts, amb 17 punts de Salinas, una xifra destacada, i 7 del barceloní Tey. Tot plegat, equilibra el balanç ofensiu i dificulta la situació dels bloquejadors contraris, que ara ja no tenen tan clar que han d'anar a buscar Christian Imhoff tant sí com no.