—En la federació de rugbi ha viscut en primera línia la lluita pel reconeixement internacional de les seleccions. Comparteix la visió d'Ivan Tibau, que sense independència no hi haurà seleccions?

—«Millor que l'Ivan Tibau poques persones poden parlar, no només de les seleccions que tenim i tindrem, sinó del reconeixement internacional. Ha arribat un punt en què l'Estat usa els nostres propis recursos i els de la resta de l'Estat i fa servir totes les eines que té a l'abast per impedir-nos-ho...»

—Si el rugbi finalment no és reconegut, què passarà?

—«Primer, es demostraran que les paraules de Tibau eren certes: sense independència no hi ha seleccions. El rugbi és prou important perquè l'Estat es prengui la molèstia d'impedir-ho. Dit això, com a govern de Catalunya estarem al costat d'aquesta federació i de totes les altres que tenen seleccions reconegudes. Que no hi hagi equívocs en aquest sentit.»

—Sembla que hi haurà un canvi radical en el consell?

—«La paradoxa és que volem fer moltes coses i tenim menys recursos que mai. És el moment, doncs, de la creativitat i les idees. El fet que siguem un equip jove juga a favor. Som persones que estem acostumats a lluitar contra les dificultats. La nostra generació ha trobat les coses maldades: més competència a la universitat, més competència per trobar una feina i ara, la crisi. Hem de fer de la crisi una oportunitat.»

—Hi haurà grans tisorades?

—«Haurem d'aprimar estructures administratives. S'ha de simplificar la burocratització i agilitzar l'administració. Farem que les coses funcionin millor.»

—Al consell li correspondrà fer real la recuperació del control de l'esport català?

—«És cert que s'ha de recuperar cert control, però això no significar estar en una situació de dominància respecte als altres.»

—Hi haurà canvis legislatius?

—«Sí. Hi ha d'haver una simplificació normativa. Hi ha una pila de lleis que fan referència al món de l'esport i hem de trobar la fórmula per fer-ho tot plegat més intel·ligible.»

—I la llei de l'esport?

—«Ens l'hem mirat. S'han fet moltes normes que en realitat podrien estar integrades totes en una sola llei catalana de l'esport. La situació idíl·lica seria una llei en què cabés tot allò que fes referència a l'esport.»

—Les vostres intencions topen amb les funcions de la UFEC?

—«En els últims anys, hi ha hagut bàsicament descoordinació i desordre. En situacions com ara aquesta hi ha persones que fa molts anys que són en el món de l'esport i que gràcies a la seva experiència en saben treure profit sense fer res il·legal. Nosaltres no tenim hipoteques. No tenim sentiments negatius cap a ningú. A l'inrevés, volem treballar en positiu.»

—Té massa poder la UFEC?

—«Ara mateix gestiona algunes coses que possiblement no hauria de gestionar.»

—Com ara?

—«Algun tipus de subvencions directes a les federacions. Si el volum de facturació de l'entitat és el que diu el seu president, potser allò que reverteix a les federacions no és el més just.»

—Ha de gestionar equipaments esportius?

—«De vegades fa la competència als mateixos clubs. Molts clubs poden sobreviure gràcies a l'administració, que els ha ajudat a aixecar una instal·lació, i al rendiment que n'han pogut treure. Per primera vegada en esports que no depenen dels drets de televisió es poden obtenir beneficis per reinvertir en l'esport. He estat amb el president de l'Atlètic Barceloneta, que m'ha explicat que gràcies a això Catalunya pot estar al capdavant del waterpolo europeu.»

—La UFEC també gestionarà el nou mòdul del CAR. És un problema?

—«El que volem deixar clar és que no es pot posar en entredit la gestió dels actuals responsables del CAR. Tenim un equip humà extraordinari, també en el consell català i a l'INEF. La gent parla malament dels funcionaris, però jo m'he trobat un gran equip de professionals. No s'han d'externalitzar les coses que funcionen.»

—David Moner presumeix que la UFEC és més eficaç amb 15 treballadors que la secretaria general de l'Esport amb 150...

—«És una inexactitud. Hauríem de comptar els treballadors que la UFEC té escampats en altres instal·lacions i llavors sumar-los. Ara bé, nosaltres no som una empresa. Tenim un pressupost per gastar i el gastem en coses que en el món de l'esport requereixen ajut i fan un bé a la societat. Ja sabem que hi anem a perdre diners.»

—Què han començat a descobrir de la situació econòmica de l'esport català?

—«És una tragèdia. La situació és d'autèntica catàstrofe econòmica.»

—Cal un pla d'emergència?

—«És el que estem fent. Igual que ha passat amb altres entitats, com les bancàries, segurament veurem clubs desaparèixer. Ara és el moment, com en les caixes, de fusions, de més amateurisme, de buscar sinergies entre entitats i que tothom faci pinya per tirar endavant l'esport català. Ara bé, igual que he dit que nosaltres personalment no tenim hipoteques, sí que us he de dir que l'entitat en té moltes. Tenim un nivell d'endeutament difícil de suportar i hi ha una sèrie de projectes que no podem tirar endavant.»

—Quins?

—«El tema de l'Esport Parc s'ha d'estudiar a fons. És un projecte que ara no toca perquè ens estan venint clubs i federacions per dir-nos que han d'abaixar la persiana. No serveix de res, per exemple, un CAR gegantí si resulta que no tens esport. Els tres pilars del nostre esport són les federacions, els clubs i els municipis i no podem deixar que caiguin.»

—S'ha d'anar a Madrid a buscar diners?

—«Hem de recuperar els ponts amb Madrid. La nostra funció és anar a buscar els diners sense renunciar a la catalanitat del nostre esport.»

—Xavier Trias critica que l'Ajuntament vulgui portar el Tour i que no cobreixi el velòdrom d'Horta. És del mateix parer?

—«No entenc, per exemple, que vulguem portar el Tour i que la Volta a Catalunya estigui a punt de morir. Què és primer? Jo ho tinc clar.»

entRevista a ALBERT MARCO.