La derrota de dissabte a casa contra el Palma (0-3) va posar fi a una ratxa de quatre patits en què el SPiSP ha fet un pas endavant cap a la permanència i s'ha ressituat per intentar jugar el play-off pel títol. Les quatre victòries consecutives no són quantitativament excessivament representatives en la història de les ratxes del club en les seves 13 temporades en la màxima categoria, però possiblement han estat les més meritòries ateses les circumstàncies de precarietat econòmica que han confluït aquesta temporada. L'equip va estar a punt de desaparèixer a l'estiu ennuegat pels deutes econòmics, va fer un equip a corre-cuita i ara és setè, acarona la permanència i fins i tot té possibilitats d'acabar entre els vuit millors i jugar la fase pel títol. A banda d'haver estat prou hàbils amb els fitxatges dels dos estrangers, l'argentí Imhoff i el central brasiler Douglas, la recepta ha estat la perseverança i creure en les pròpies possibilitats. L'equip ha evolucionat sensiblement. Per exemple, l'altre dia contra el Palma va fer el seu pitjor partit del que podríem anomenar etapa dolça. Tot i amb això, el seu joc va ser molt superior al dels primers partits de la lliga, quan els mecanismes encara no estaven prou automatitzats perquè tan sols dos titulars de la temporada passada, el col·locador Vlado Stevovski i el lliure Iñaki Bescós, han continuat en la plantilla i han tornat a ser pesos pesants. A més de guanyar quatre partits seguits amb la gesta d'haver superat l'Unicaja, el líder, en el quart, l'equip havia guanyat cinc dels últims sis enfrontaments abans de caure el dissabte.