Si no hi ha un daltabaix ara mateix imprevisible, Alberto Contador (Saxo Bank) serà el vencedor de la Volta del centenari. La Volta ho agrairà perquè inclourà en el seu palmarès un altre gran nom del ciclisme modern i el ciclista també, ja que aquesta era una prova que encara no tenia en el seu extens palmarès i arriba en un moment encara controvertit, perquè el seu cas de dopatge no està cent per cent resolt.

Contador va fer gala ahir, un cop més, de la seva ambició, desmesurada per alguns i agraïda per uns altres, i del seu talent natural per a l'escalada. El vencedor del Tour va deixar quan i com va voler els seus principals rivals. Havia calculat amb precisió robòtica quin era el punt exacte –entre el quilòmetre 5 i el 4 a final de meta– en el qual havia de canviar de ritme. I així ho va fer. Rere seu, Levi Leipheimer (Radio Shack), Michele Scarponi (Lampre), Daniel Martin (Garmin), Ivan Basso (Liquigas) i Xavi Tondo (Movistar), entre d'altres, només van poder fer una cosa: mirar-lo de lluny. Pel camí de la meta, Contador no tan sols va mantenir la diferència de l'arrancada, sinó que la va anar ampliant fins als 26 segons finals. Tot un món. El nou líder va tenir temps de celebrar, amb el seu ja icònic tir a l'aire, la seva 71a victòria com a professional.

Abans de començar la pujada final a Pal l'etapa va estar marcada pel domini absolut que el Saxo Bank va exercir en el pilot. L'escapada de Nairo Quintana (Colombia es Pasión), Steven Kruijswijk (Rabobank), Sébastien Minard (AG2R), Johnny Hoogerland (Vancasoleil), Thomas Peterson (Garmin) i José Vicente Toribio (Andalusia Caja Granada) va estar en tot moment sota el control dels companys de Contador, amb el suport puntual d'algun ciclista del Radio Shack o del Lampre. Pujant la collada de Toses la diferència va arribar a ser de set minuts, però a partir de llavors va començar a baixar inexorablement.

L'aposta de Contador per la Volta era tan descarada que als revolts de la Comella ja va començar a treure el cap entre els primers. La seva sola presència va atemorir els principals rivals. Allà es va acabar l'escapada. Els lloctinents de Contador Daniel Navarro –fitxat per desig exprés seu– i Chris Sorensen lideraven un pilot encara molt ampli al coll de la Massana, previ a la pujada final a Pal.

A sis quilòmetres de l'arribada una cinquantena de corredors encara resistien al capdavant. No hi eren ni el líder, Gatis Smukulis –que tal com s'esperava va treure la bandera blanca a la Comella– ni Carlos Sastre, que continua lluny de la forma que el va portar a guanyar un Tour de França.

Exactament a 4,5 quilòmetres de la meta tothom sabia o temia el que passaria: Contador es va aixecar i va marxar. Basso, Evans, Leipheimer, Tondo i companyia només va poder fer una cosa: lamentar-ho. Leipheimer (37 anys) encara va fer un esforç suprem per seguir-lo durant 200 metres abans d'entendre que la lluita per la segona posició, en les condicions actuals, tampoc era deshonrosa. Potser Joaquim Rodríguez, en el seu millor moment, hauria pogut fer alguna cosa més, però això ho hem de deixar per al terreny de la imaginació.

Els quilòmetres finals de Contador van ser una petita cronoescalada. A la meta s'anunciava a crits l'atac del ciclista de Pinto i no va trigar a aparèixer per sota de l'horari més ràpid previst per l'organització. La diferència (23 segons) li garanteix la seva segona gran victòria a Catalunya (després de la Setmana Catalana del 2006), però no l'allibera del seu principal problema, aquelles petites restes de clenbuterol del Tour que encara el poden perseguir els pròxims mesos i anys.

A partir d'avui, el triomf en la general no hauria de perillar per a la gran estrella del ciclisme mundial. El Saxo Bank, amb un bloc poderós, no sembla disposat a permetre-ho.