Quan es relaciona el Sant Pere i Sant Pau amb els dos equips més grans de la superlliga, la comparació és antagònica. Mentre que contra l'Unicaja Almeria els tarragonins sempre troben la manera d'inquietar els andalusos a pesar de la gran diferència de pressupost que hi ha entre les dues entitats, la relació amb el CAI Terol, el rival dels cooperativistes en els quarts de final de la superlliga, és totalment contrària. Els cooperativistes només han estat capaços de guanyar un set en els nou partits oficials de lliga que han jugat contra els aragonesos des de la temporada 2007/2008.

La progressió del CAI Terol ha estat espectacular i en només tres temporades va passar del desè lloc de l'exercici 2006/2007, en què el SPiSP va jugar a la lliga FEV, al títol en el 2008/2009. A cop de talonari, això sí. Curiosament, els aragonesos van pujar a la segona divisió estatal el 1992, tot just la temporada que els tarragonins van ascendir a primera estatal.

El CAI Terol té un gran suport institucional i privat i es beneficia del fet de ser l'equip més representatiu de la seva ciutat i de tota la província. El seu creixement ha estat exponencial i en només cinc temporades en l'elit ja ha obtingut 4 títols: 2 lligues, 1 copa i una supercopa d'Espanya. Aquest temporada en el partit contra l'equip italià del Cuneo en la lliga de campions, el pavelló de los Planos va quedar petit i hi havia prop de 2.000 espectadors, una xifra inusual en el voleibol estatal. Lluny queden els temps en què havia de regalar un entrepà de Jamón de Teruel per animar l'afició. Tot just d'aquella època data l'únic triomf tarragoní a Terol (0-3). Va ser el 27 de gener del 1996 en la primera estatal coincidint amb la temporada de l'ascens tarragoní a la màxima categoria. Terol, com qui diu, encara no existia.