TENNIS
MASTERS 1000 MONTECARLO
Nadal segella el setè títol seguit a Montecarlo doblegant Ferrer
El xabià, contestatari i valent, fa suar el triomf al balear (6-4 i 7-5)
Que Rafa Nadal és el dominador de la terra és una realitat irrefutable. El setè títol consecutiu a Montecarlo (superant els sis de l'anglès Doherty, fita de començaments de segle) n'és la prova. Que David Ferrer és el rival més tenaç que pot trobar el balear sobre l'argila vermella també va quedar patent en una final amb alternatives, decidida en dos sets i més de dues hores d'intensitat tennística (6-4 i 7-5). La comparació amb la final de l'any passat (en què Nadal va escombrar Verdasco, 6-0 i 6-1) certifica les dues premisses que deixa el primer Masters 1000 de terra de l'any: la tirania de Nadal, i l'excelsa resistència de Ferrer. Un rival contestatari que va arriscar, amb una dreta dominadora buscant pilotes profundes, per esquerdar la nova incomoditat del manacorí, que a diferència del curs passat està trobant més dificultats per imposar el seu joc.
El xabià, advertit pels problemes que va plantejar Murray a Nadal en semifinals, no es va arronsar i defensant estoicament la insistència del rival sobre el seu revés va plantejar un intercanvi de quirats i va atacar quan va poder amb la seva dreta, tan ràpida i decisiva que evoca els seus millors temps. Amb tot, en les dificultats, Nadal sovint exerceix de número u. Tot i que va ser el xabià el que va tenir els primers punts de break, va ser ell qui va trencar primer (tercer joc). Tant en el primer com en el segon sets. Ferrer, però, va reaccionar en totes dues ocasions i va forçar dos breaks sobre el servei del manacorí (un en cada parcial), que a pesar de deixar, a estones, la sensació d'estar a remolc de l'adversari, sempre va aconseguir comandar el marcador. Per evitar-se sorpreses. Com l'última escomesa de Ferrer, que va igualar a cinc amb un trencament que augurava el desempat. Però Nadal, en una altra mostra de tirania, va tornar el break a Ferrer en el joc següent per tenir el servei per tancar la final. I amb sofriment, com va ser la final i gran part de la semifinal, va segellar la victòria (la 39a a Mònaco, 37a seguida) i un títol que, des del 2005, només el veu guanyar a ell.
Una altra versió del clàssic
«Vam veure el partit junts», certifica Nadal sobre el primer clàssic entre el Madrid i el Barça que es viurà aquest abril. Amb Ferrer, blaugrana reconegut, van compartir sofà per veure un duel que el balear, madridista confés, va voler llegir de manera positiva. «Hi va haver alternatives, sobretot al final, i em va agradar la reacció que va tenir l'equip després de l'expulsió», va explicar el número u, que acumula 19 títols de Masters 1000 (creats el 1990), i és el primer de la llista per davant de Federer i d'Agassi, amb 17 triomfs cadascun.
Iguala Borg, en terra
Amb el títol d'ahir, el setè e Montecarlo, el manacorí va assolir el seu 30è títol sobre terra batuda, igualant els que va assolir Bjorn Borg, que és tercer a la llista de campions sobre l'argila vermella des de l'era Open (1968). Ara comparteixen posició, juntament amb Manuel Orantes, que també va conquerir 30 trofeus sobre terra al llarg de la seva carrera. Només els superen l'austríac Thomas Muster, segon amb 40 títols, i l'argentí Guillermo Vilas, líder amb 45. Per a Nadal, amb 24 anys, significa el 44è títol ATP en 60 finals jugades.
