TENNIS
BARCELONA OPEN BANC SABADELL
El millor dels últims temps
Nadal, absent per lesió l'any passat, torna a ser el principal favorit d'una cita espectacular
Sis «top-ten» més i la legió d'especialistes, els adversaris
La sobrecàrrega als genolls que va martiritzar Rafa Nadal des de l'obert d'Austràlia de l'any passat va ser la causa per la qual va renunciar a jugar el Barcelona Open Banc Sabadell. «Per evitar mals majors», va dir aleshores en una multitudinària roda de premsa en què va assegurar que tornaria el 2011. I ha complert la paraula. El canvi de calendari també l'ha ajudat a respectar aquella promesa. Després del Godó, que altres anys precedia Roma (un dels tres Masters 1000 sobre terra), ara hi ha una setmana de cites menors que el manacorí se saltarà per preparar l'assalt a Madrid i Roma, ja al maig, abans de defensar la corona a Roland Garros. Una gira sobre terra batuda en què Nadal descriu, des de fa sis anys, una hegemonia tan sols a l'abast d'una llegenda. Un domini inabastable que es resumeix amb una dada: des de l'explosió en argila, el 2005, tan sols ha perdut cinc partits d'un total de 187 partits. Per tant, són 182 triomfs que descriuen una trajectòria gairebé inigualable que competeix amb la d'antics campions com Vilas i Muster. De fet, amb la setena corona a Montecarlo assolida ahir, va igualar els títols de Borg en terra (30) i només li queden davant precisament l'argentí (45) i l'austríac (40). A Barcelona, Nadal lluitarà pel 31è, que seria el sisè títol al Godó.
A diferència d'altres edicions, però, el balear es trobarà amb un dels millors quadres dels últims temps. Amb sis top-ten més, a part d'ell, i una legió d'especialistes de sortida, la competència es preveu notable. Tot i els indicadors, i el currículum del primer cap de sèrie, és indispensable no pensar en Nadal com a principal favorit. El brasiler Bellucci en vuitens, previsiblement un francès en quarts (Gasquet i Monfils podrien encreuar-se abans) i el suec Soderling o el txec Berdych en semifinals és el que descriu «un quadre espectacular», com el defineix el director esportiu de la cita, Albert Costa.
Per l'altra banda, l'escocès Murray, que sempre genera dubtes en terra (però acaba de firmar semifinals a Montecarlo), i David Ferrer, amb permís de l'austríac Melzer (botxí de Federer a Mònaco), el murcià Almagro i el rapitenc Albert Montañés s'intueixen els grans candidats per treure el cap en la final. Un duel pel títol que podria reeditar el de Montecarlo entre Nadal i Ferrer. En el Godó ja el van jugar el 2008 i el 2009. «A veure si es convertirà en un clàssic», diu Nadal, al·ludint als colors futbolístics de cada un. El balear és del Madrid; Ferrer, del Barça. Una rivalitat que, en ple Godó (dimecres és la final de copa), viurà un altre capítol.
ELS ALTRES «TOP-TEN» DEL QUADRE
Montañés, la gran esperança catalana en absència de Robredo
Albert Montañés, que als 30 anys viu una de les millors èpoques de la seva carrera, és l'únic català entre els caps de sèrie de la cita (és l'onzè). És l'únic a causa de la baixa de l'olotí Tommy Robredo, que va tornar abans d'hora a Montecarlo després d'estar quatre setmanes allunyat de les pistes per una lesió als abductors. No jugava des d'Indian Wells, al març, en què no va poder jugar els quarts contra Del Potro, i la setmana passada, després d'entrenar-se només cinc dies, va decidir estrenar la gira de terra a Mònaco. En vuitens, però, es va veure obligat a abandonar després de recaure de la lesió. Ara haurà d'esperar per reaparèixer fins a Roma. «És un pal, perquè jugues casa, però ja no s'hi pot fer res», explica Robredo, campió aquí el 2004. A més de Montañés, els germans Granollers, Riba i Ramos completen la nòmina catalana.