TENNIS
BARCELONA OPEN BANC SABADELL
Tornar a sentir-se tennista
Juan Carlos Ferrero assaboreix la victòria set mesos llargs després del seu últim partit
Fernando González i Tommy Haas, altres que lluiten per reviure la mateixa sensació
«He treballat molt dur durant molts mesos, espero jugar encara dos o tres anys més»
«Em falta una mica de confiança i de mobilitat, amb els partits
les recuperaré»
Amb 31 anys, el valencià Juan Carlos Ferrero ha superat el pitjor malson de la seva carrera. Una lesió al canell dret i una altra al genoll esquerre que van requerir cirurgia, l'octubre passat, van quedar ahir definitivament enrere. «He fet una feina dura durant molts mesos, és com si m'hagués tornat a sentir tennista», reconeixia l'antic número u. Avui, 77è del món, els seus objectius estan lluny de títols i de rànquings. «Ara vull sentir-me cada dia millor, agafar ritme i to competitiu i ja ho veurem més endavant», assegura un tennista que no jugava des del 4 de setembre, una derrota en tercera tanda del US Open contra l'austríac Melzer. Per això, el triomf en l'estrena del Godó contra el belga Malisse, (6-4 i 6-2) és d'aquells que no s'obliden. «Pels entrenaments, em veia una mica verd, però m'he trobat més bé del que esperava», diu. Quant a tennis, té clar que encara n'hi falta: «He jugat una mica enrere, a mi m'agrada fer-ho més endavant, dintre la pista, però és normal jugar a assegurar». Li ha funcionat, i li podria funcionar avui, ja que finalment no toparà amb Andy Murray, que es va retirar per lesió. El seu substitut, l'alemany Zverev, un tennista que arrisca i al qual no ha vençut mai (0-3) que li servirà per posar-se a prova.
«Amb Murray hauria tingut menys possibilitats», recalca un Ferrero feliç per no jugar sense ressentir-se del genoll, un temor que durant moltes setmanes va fer que s'esborrés de diversos tornejos on s'havia inscrit esperant reaparèixer. «Mai havia tingut una lesió tan llarga i espero que sigui un bon començament per jugar dos o tres anys més», segella. Una fita que alguns voldrien reviure aviat. Entre ells, el xilè Fernando González (30 anys) i l'alemany Tommy Haas (33). Dos antics top-ten (entre tots dos acumulen finals de Gran Slam, Jocs Olímpics i Masters) i dos talents enormes que paguen el desgast dels anys i, com Ferrero, l'exigència d'un circuit amb una cara permanència en l'elit. «Tinc moltes ganes de jugar», ha repetit últimament González, un ídol al seu país. Haas va confirmar la seva voluntat en el seu lloc web. «Espero tornar al circuit molt, molt aviat», sentencia. Entrenant a l'acadèmia de Nick Bollettieri, aquest abril ja afronta la recta final de la seva posada a punt. La previsió del retorn, a l'estiu.
El xilè, que tampoc juga des de l'obert dels EUA, lluita per deixar enrere una tendinitis al genoll, mentre que l'alemany, perseguit per les lesions tota la carrera, no disputa un partit des de fa més d'un any. Tots dos estaven entre els vint primers del món quan van haver-ho de deixar per recuperar-se. Avui, el xilè (514è del món) i l'alemany (sense rànquing) necessitaran invitacions per entrar als quadres. El galons els permetrà aconseguir-les. Com a mínim, per tornar a sentir-se tennistes.
Òscar Hernández, la versió catalana
El tennista montgatí també està tastant la cara amarga de l'esport: les lesions. Amb una doble operació a l'esquena (li van amargar el Nadal), Hernández no juga des de l'any passat. Tot i que ja s'entrena, i que inicialment volia tornar al Godó, haurà d'esperar uns dies. «Potser arribaré per Madrid», reconeix, molt convençut a tornar a jugar. Amb 32 anys, el català ha baixat fins al 311è lloc del món (havia estat el 48). «No em quedarà més remei que jugar challengers», diu. Però ja ho sabia quan va decidir intentar-ho un altre cop. El que voldria és evitar futures. En definitiva, el somni és tornar a sentir-se tennista.