—Com ha trobat el centre?

—«La primera sensació que tinc és el desconeixement que hi ha a fora dels serveis del centre i de la seva funció. La segona, que l'equip de professionals és de primer ordre internacional.»

—La gent no ho sap?

—«Vinc del món de la comunicació i el primer que s'ha de fer és explicar-ho.»

—Sembla que s'han d'aconseguir nous ingressos?

—«L'objectiu principal és l'alt rendiment català i la formació integral dels esportistes. Això ho tenim molt clar, però volem fer un pas més. La bona gestió que s'ha fet aquests anys ens permet tenir probablement el millor centre del món . Ara hem de sortir a fora i fer-ho saber. Si hi ha noves oportunitats per fer negoci amb el centre, en farem. Quan es va pensar en la meva persona, s'hi va pensar amb aquesta raó: buscar noves oportunitats.»

—Segons Ivan Tibau, dirigeix la «joia de la corona de l'esport català». No se sent pressionat?

—«Ell va ser aquí. Va fer moltes voltes a la pista d'atletisme i va passar moltes nits a la residència. Sap de què parla. No li hem d'explicar què és el centre. Al revés, és ell que ens incentiva a millorar-lo.»

—Del que s'ha trobat hi ha alguna cosa que no li hagi fet el pes?

—«He notat que sempre s'ha treballat de portes endins. Hem de fer allò que ens costa tant als catalans. Tenim el millor centre del món, doncs anem al món a explicar-ho. A més, ens ho hem de creure.»

—Com ho fareu?

—«Ja hem fet una anàlisi de tot plegat que hem lliurat al govern basada en totes les conclusions que hem extret després de parlar un mes amb tots els professionals. Tenim una part de gestió i una part de negoci pur i dur. Aquests dos àmbits sumats fan que el centre sigui cada vegada més potent, però amb això no n'hi ha prou. Hem de fer un nou node que distribueixi aquesta informació internament i externament. La interlocució amb l'exterior ha de ser sempre centralitzada des d'aquí.»

—La gestió de l'anterior director (Francesc de Puig) semblava molt ben valorada en l'esport català. Va notar una decepció amb el seu relleu?

—«És normal que quan algú fa quinze anys que es dedica a una tasca que dóna bons resultats i després es trunca aquesta dinàmica hi hagi un punt de sorpresa i decepció. Volem mantenir la coordinació amb les federacions com s'havia fet fins ara. Durant quinze anys hi ha hagut un bon projecte, volem aprofitar aquesta base per fer una evolució del centre, per donar-hi un valor afegit.»

—Això s'haurà de fer amb menys diners?

—«Sens dubte. En època de bonança, la laxitud es fa contagiosa, però el que ha caracteritzat sempre els catalans és treure l'enginy i la creativitat en els moments més durs. Hem de fer un pas enrere per fer-ne dos endavant i apostar per la recerca i la innovació. Confio en aquest esperit, està en l'ADN català.»

—Congelar l'Esport Parc és fer un pas enrere?

—«És una bona iniciativa que arriba en un moment complicat, per la inversió que cal fer en infraestructures i perquè les empreses privades implicades en el projecte tenen ara altres prioritats.»

—Ja hi ha entesa amb la UFEC, que haurà de gestionar les instal·lacions del nou mòdul del centre?

—«Això sí que serà la nostra joia de la corona. És una instal·lació pionera en l'àmbit internacional. Volem aprofitar al màxim els recursos que generarà. Ja treballem amb la UFEC per conèixer els terminis de l'obra i afrontar el lliurament amb la màxima eficàcia.»

—Amb la crisi també perillaran algunes beques?

—«Per nosaltres, el programa ARC (Alt Rendiment de Catalunya) va a missa. És molt concís i ens facilita, juntament amb les federacions, la selecció d'esportistes. El que hem de fer per estalviar és optimitzar recursos i que els menys afectats de la crisi siguin els esportistes.»

—32 catalans van tornar dels Jocs de Pequín amb una medalla sota el braç. Tem les comparacions si els resultats de Londres l'any vinent no són tan brillants?

—«No hem d'oblidar que l'objectiu primordial del centre és la formació integral dels esportistes. Això és innegociable. Per això no podem fer una anàlisi només dels resultats. Seria fàcil fer-ho, però seria equívoc.»

—La formació integral inclou l'educació. Quin punt d'exigència s'ha de tenir amb els esportistes?

—«La part docent del programa és la columna vertebral. Els que vénen aquí conviuen en dos àmbits, l'esportiu i l'educatiu. Aquests dies també els recordo que tots plegats hem d'aprendre a viure en comunitat, amb el que marca una normativa. Quan competeixen ho fan sota unes normes. Fora de la competició també n'hi ha d'haver, perquè compartim espais i instal·lacions. Aquesta formació també és bàsica. És un error buscar només resultats. Tenim programes com ara el d'atenció a l'esportista, l'escolarització, l'accés a la universitat i al món laboral que justifiquen la nostra feina. No serviria de res sumar no sé quantes medalles i llavors tenir un fracàs laboral estrepitós. L'èxit en la vida personal i en la vida laboral és tant o més important que l'èxit en la competició.»

—El FC Barcelona parla del seu model, el de la Masia, com el millor del món. Es pot imitar al CAR?

—«Crec que és al revés. És el nostre model el que està funcionant a la Masia. Fa 25 anys que aquí s'està treballant amb un model que ens ha donat grans figures mundials, com Carles Moyà, Tommy Robredo i Gervasi Deferr. Són gent que van viure i es van formar aquí. Igual que Xavi, Messi i Iniesta nosaltres també hem tingut alguns dels millors del món en les seves disciplines.»

—El valor del sacrifici s'està perdent en els joves esportistes?

—«Dins d'aquestes quatre parets el respecte al treball, l'esforç i el sacrifici són coses que no hem perdut mai i que ens agradaria exportar a la societat.»

entRevista a JOAN FONTSERÉ.