Nadal no perdia un partit sobre terra des de feia gairebé dos anys –des de vuitens de Roland Garros, el 2009, en què va perdre contra Soderling–, amb una ratxa de 37 victòries (13 aquest any) que el confirmen com a dominador de la superfície vermella. Són uns mèrits que eleven la victòria d'ahir de Djokovic sobre el manacorí a la final de Madrid (7-5 i 6-4). Una pista que, a Nadal, no li ha agradat mai (per l'altura) i en què, en el primer set, va semblar no sentir-se gens còmode. Dos breaks per a un clar 4-0 a favor del serbi, van confirmar les males sensacions del balear, que, com sempre, va aixecar-se malgrat les adversitats. Amb un trencament en el cinquè joc, i una reacció pròpia de número u, quan Djokovic, a dos punts de tancar el set (amb 5-3), va tenir una dreta assequible a mitja pista per establir el 40-0. Nadal, però, li va intuir la intenció i va connectar un passing-shot amb revés creuat.

El cop el va dur fins a la igualtat (5-5) després de salvar tres pilotes de set. Moltes concessions, segurament massa tractant-se del millor Djokovic, un jugador que va poder contrarestar les rèpliques de Nadal per dur-se el primer set (amb break en el 12è joc); un jugador que va trencar la inèrcia positiva d'un trencament inaugural del manacorí en el segon parcial, amb globus inclòs amb un cop entre les cames. Possiblement, el millor punt de la final, però insuficient per a Nadal, incapaç d'imposar el seu ritme, incapaç de desballestar el nivell de consistència de Djokovic des del fons de la pista. Segurament la nova virtut que mostra el serbi, que aquest 2011 ja acumula 32 triomfs. Una ratxa d'imbatibilitat en un començament de temporada només superada per Borg (33) i McEnroe (42); una ratxa de 34 triomfs –s'hi afegeixen els dos de la final de la Davis– que ha superat la millor ratxa de Nadal (32).

En resum, una evidencia del salt de Djokovic, qui sap si el definitiu. Per a Nadal, que reté el número u, suposa la tercera final perduda en terra, la setena derrota des de la seva explosió l'any 2005 (temps en què ha assolit 189 triomfs). Per al serbi, mentrestant, és la primera victòria sobre terra contra Nadal (havia perdut els nou duels anteriors), i la tercera final seguida que li guanya (després d'Indian Wells i Miami). Tota una advertència amb vista París.