La crisi econòmica ha provocat que a pesar dels dos tercers llocs consecutius obtinguts pels equips catalans en les dues darreres campanyes, enguany no hi haurà cap club del Principat en la màxima categoria masculina del voleibol estatal i ni tan sols s'intueix llum al final del túnel. El Barça va ser tercer en el darrer exercici, però la retallada de les seccions professionals el va afectar de ple, mentre que el Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, semifinalista en la campanya 2009/2010, s'ha estimbat a causa de la retallada improvisada de l'Ajuntament de Tarragona en ple estiu i amb el calendari sortejat. El club ha plegat veles i ha decidit fer servir els diners municipals que encara rebrà per eixugar el dèficit flagrant que arrossegava. El moment esportiu més dolç dels darrers 20 anys s'ha traduït, de sobte, en el més fosc de les dues darreres dècades perquè, a més, no hi ha cap símptoma que faci tenir esperances de l'ascens imminent de cap conjunt català a l'elit.

La màxima categoria masculina s'havia acostumat a tenir representants catalans. Des que hi va accedir el Sant Pere i Sant Pau en l'exercici 1996/1997, la lliga havia tingut com a mínim un representant català excepte en la temporada 2002/2003, una petita escletxa incomparable a la crisi actual. El més prolífic és el Sant Pere i Sant Pau, amb només dues absències en aquest 16 anys. El Barça hi va ser en les tres darreres temporades i abans hi havia jugat el Lleida i l'Hospitalet. L'arribada dels tarragonins va regularitzar la presència catalana, ja que en les cinc temporades anteriors, des del 1990 fins al 1996, només hi havia hagut dues presències: el Catalònia Roca, que va ser cinquè en la temporada 1994/95, i els Bombers de Barcelona, subcampions en la lliga 1990/91, el millor resultat dels darrers 20 anys.