Natàlia arriba a la final dels 1.500 m del mundial de Taegu en el millor punt de la temporada. Amb el dipòsit ple. Ara tampoc puc dir que passa pel magnífic estat de forma que va exhibir en l'edició de Berlín. Això és gairebé impossible. N'hi ha que em diuen que sóc excessivament pessimista, però penso que és una posició pragmàtica, coneixent com conec tota la seva trajectòria atlètica. La campanya a l'aire lliure no havia estat del tot rodona i Natàlia arribava al campionat havent competit poc. No va acreditar bons registres ni va tenir bones sensacions en els 5.000 m del campionat de Catalunya a Mataró, ni en els 3.000 m del campionat d'Europa per equips, ni en els 1.500 m del míting de Madrid. El punt d'inflexió va ser en el míting de Barcelona, en què va acreditar una gran marca de 4:01.50. Aquí hi va haver un canvi d'actitud, però la petita torçada al turmell que es va fer en el campionat d'Espanya a Màlaga ens va privar de fer un últim test abans del mundial. Això ha provocat que arribés a Corea amb alguna desconfiança. Uns dubtes que s'han anat esvaint a mesura que ha anat superant eliminatòries, fins al punt que ara afronta la final amb un punt que voreja l'eufòria.

Pel que fa al tipus de cursa que l'afavoriria per obtenir un millor resultat, penso que és indiferent. Natàlia ja ha demostrat que es pot desenvolupar perfectament en qualsevol tipus de tàctica, tant si la prova és lenta com ràpida. Ho va demostrar a Berlín. Se sent còmoda amb registres entre 4:03 i 4:01, i ja ha estat capaç de baixar dels 4 minuts. Personalment, penso que la favorita número u per assolir la victòria és Maryam Yusuf Jamal. És la més fiable. Bàsicament, perquè ja ha guanyat dues vegades, amb els títols mundials a Osaka i Berlín. Ha sabut aprofitar les seves oportunitats. La Natàlia, en canvi, encara no ha guanyat mai en un gran campionat internacional. En tot cas, valoro que hagi arribat a Taegu en el punt òptim del curs. Ni de bon tros passada de forma, al contrari. Posteriorment, s'haurà de veure si sap controlar altres aspectes psicològics, com ara la fam per guanyar, i pot aprofitar la que es podria considerar una segona oportunitat.

(*) Miguel Escalona és entrenador de

Natàlia Rodríguez des que tenia 12 anys