Natàlia Rodríguez estava satisfeta amb el seu tercer lloc en el mundial, tot i admetre que es va precipitar en prendre el comandament de la cursa massa aviat. “Tinc la medalla, al cap i a la fi. La veritat és que m'han traït les ganes. He canviat de molt lluny, que no és gaire habitual en mi. Aleshores he entrat en l'última volta a sac perquè em trobava molt forta i he arriscat”, va explicar. La migfondista tarragonina, amb un atac llarg i persistent, va intentar despenjar les seves rivals, però va arribar al tram final justa de forces. “La nord-americana i l'anglesa anaven força enganxades a mi i han arribat molt fortes. La clau era no crispar-se en aquells moments, perquè aleshores sí que hauria perdut la medalla i tot plegat. L'etíop em va intentar avançar en la corba, però jo he aguantat, pensant que això la desgastaria, i de fet ha estat així perquè no ha pogut aconseguir medalla. En els últims metres he patit molt, però estava preparada perquè havíem entrenat aquesta fase de la cursa amb el meu entrenador”, va insistir. Finalment, va sentenciar: “Estava obsessionada a assolir la medalla d'or, però una de bronze aquí em fa molta il·lusió amb vista al curs vinent. Com ara, sempre aspiraré al màxim. Dedico la medalla a la meva iaia, que està força malalta a l'hospital.”