Tretze supervivents
A pesar de la traumàtica desaparició de l'elit del SPiSP i del Barça, la superlliga ha arrencat amb tretze jugadors catalans
Estan repartits en sis dels nou equips que conformen la competició més castigada de les últimes dècades, però afronten reptes personals i col·lectius engrescadors
Tretze són els jugadors supervivents del voleibol masculí català que dissabte van encetar la competició més reduïda dels darrers anys amb tan sols nou equips, una misèria provocada per la crisi econòmica. Per si no n'hi havia hagut prou, després de les renúncies del Sant Pere i Sant Pau de Tarragona i el Barça, els rumors es van acabar de confirmar i la setmana passada el Palma, un club històric amb vuit títols de lliga a les vitrines, va desistir i ho va deixar córrer. Els nou valents que afronten la competició són els dos favorits al títol, el Caja 3 Terol i l'Unicaja Almeria, i la resta, encapçalats pel Sòria. O sigui, el Cajasol de Sevilla, el Multicaja de Saragossa, l'Illa Grau de Castelló o el Guadalajara, el Vigo i el Vecindario.
No estan mal situats, els catalans. Quatre formen part del Caja 3 Terol, un dels millors equips d'Europa la temporada passada i campió de les tres darreres lligues. El més veterà dels que formen el pòquer del campió és el lliure de Palafrugell Francesc Llenas, que encetarà una segona etapa al club aragonès després d'haver passat per l'Unicaja Almeria. L'internacional va guanyar dues lligues amb els taronja. L'acompanyen els joves Josep Miquel Sugranyes i Sergi Arranz, dos jugadors de projecció procedents del retirat Barça. El quart en discòrdia és el jove salouenc David Sanllehí, una promesa que s'ha foguejat en la concentració permanent de Palència i que tindrà a Terol la seva primera experiència professional. També hauria de tenir la seva primera gran oportunitat el jove col·locador tarragoní Carles Mora, que en els darrers cursos ha viscut el qualificatiu de promesa en les files del SPiSP de Tarragona a l'ombra del macedoni Vlado Stevovski, un referent de la lliga que s'ha quedat sense equip. Ara Mora volarà sol i el seu joc descarat i la seva capacitat en el bloqueig genera moltes expectatives. També tindrà molt a dir el central barceloní Fausto Altamirano al Cajasol de Dos Hermanas (Sevilla). Es va foguejar i es va fer un nom al SPiSP després de sorgir del planter del Barça, i busca la reafirmació.
L'oposat barceloní Iban Pérez és el català més determinant de la superlliga. Va ser campió dos cops amb l'Unicaja quan era molt jove, després va ser determinant amb el títol del Palma de l'exercici 2007/2008 i també va ser campió amb el Terol (2009/(2010) i fa dos diumenges va guanyar la supercopa d'Espanya amb l'Unicaja Almeria precisament contra el Terol.
El retorn d'Eduard Sánchez
Eduard Sánchez és barceloní, però per circumstàncies vitals va bastir una trajectòria molt àmplia com a col·locador del Vigo durant catorze temporades. En el darrer exercici va jugar la superlliga 2 amb un equip de Madrid empès per motius laborals i ara torna per capitanejar a la pista el nou projecte del conjunt gallec, que ha trontollat per problemes econòmics durant l'estiu però que és un dels més atractius del pilot de perseguidors dels dos equips grans. En la seva catorzena temporada, tindrà al costat l'exinternacional Kike de la Fuente, que torna a la seva terra després d'un llarg periple en equips europeus i d'haver estat titular amb la selecció espanyola en múltiples campionats.
L'alcoverenc Casilla, la veu de l'experiència
Dels catalans, destaca pel seu currículum i per la seva experiència i qualitat l'alcoverenc Pep Casilla (29-8-79), germà del porter de l'Espanyol Kiko Casilla. Ha jugat amb el Sòria, l'Unicaja Almeria i el Palma. Al conjunt del Duero complirà la seva desena temporada, tot un repte en un esport de molta variabilitat. Ha estat i és un gran jugador tot i que les lesions greus l'han condicionat al llarg de la seva trajectòria. Va guanyar una lliga amb el Sòria (98/99), tres de seguides amb l'Unicaja (2002/2005) i una altra amb el Palma (2005/2006).