Un segle trepitjant país
Lleida commemora el centenari del I Congrés Excursionista Català
El moviment aplega avui a Catalunya 394 entitats i 70.000 associats
L'excursionisme català commemora avui a Lleida el centenari del seu primer congrés, el 1911, a les portes del sisè congrés, que es farà el cap de setmana vinent a Barcelona.
Aquell primer congrés va ser la fita d'un moviment nascut unes dècades enrere en el marc de la Renaixença i dels primers moviments catalanistes, que tenien com a objectiu redescobrir el país, protegir el patrimoni cultural i l'exaltació dels valors catalans. L'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, fundada el 1876, i l'Associació d'Excursions Catalana, de l'any 1878, van ser l'embrió d'un moviment que el 1891 va donar origen al Centre Excursionista de Catalunya.
El moviment va arrelar, es va expandir arreu del país i Lleida va ser la segona ciutat on es va fundar un centre excursionista, el 1906, per mitjà d'Enric Arderiu, Rafael Gras i Manuel Herrera, seguint els passos del pioner de l'excursionisme a Lleida, Josep Pleyan de Porta, mort un anys abans. Per aquest motiu Lleida va ser escollida la ciutat del primer congrés, celebrat el 24 de juny del 1911.
El congrés de Lleida va establir les bases de la filosofia que orientava el moviment excursionista en els orígens. En aquells moments, el vessant esportiu de l'excursionisme com el coneixem avui dia era un element marginal. Les excursions s'organitzaven per buscar restes arqueològiques, obrir camins i arribar fins a ermites i altres elements del patrimoni històric català que restaven abandonats i que només coneixia gent del lloc. Van ser els pioners per obrir senders nous i van ajudar en la introducció a Catalunya de la pràctica del que després arribaria a ser un esport olímpic: l'esquí. Els primers excursionistes també feien una extensa labor de documentació. Feien fotografies i molts d'ells anotaven i feien informes escrits dels seus descobriments. Els butlletins dels centres excursionistes de principi del segle XX eren autèntics tractats de geografia, arqueologia, biologia i patrimoni cultural en què s'anotaven els diversos descobriments.
Fins i tot es recuperaven cançons i altres elements del folklore popular català que fins llavors no havien arribat a les capitals urbanes del país. Per entendre el caràcter que tenien els centres excursionistes d'aquella època, només cal fer una ullada a les seccions que tenien.
Tasca cultural
Aquesta tasca de recerca patrioticocultural va donar peu a la creació fins i tot d'alguns museus. Va passar a Lleida. El Centre Excursionista de Lleida va crear un petit museu on s'exposaven alguns objectes que els socis de l'entitat havien recollit d'ermites abandonades o restes arqueològiques trobades en les sortides. En el cas de les terres de Ponent, el Centre Excursionista de Lleida va crear un petit museu al Casino del carrer Major, on ara té la seu el Museu d'Art Jaume Morera. Aquell museu excursionista va desaparèixer amb la Guerra Civil i l'entitat actual només ha pogut recuperar un sol element, un vell i robust armari amb l'escut de l'entitat i que és a la seu actual del centre excursionista, al carrer Comerç de Lleida.
I és que la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista va ser precisament un cop molt dur per a l'excursionisme, moviment molt vinculat al catalanisme. El Centre Excursionista de Lleida va ser dissolt i els seus béns confiscats, i l'entitat no va reaparèixer fins que als anys cinquanta del segle passat el règim va obrir una mica les portes i va tolerar el seu retorn impulsat per diverses personalitats de Lleida que havien de vigilar molt bé que els missatges de l'entitat no contravinguessin al règim, fins que amb la represa democràtica el centre va viure un nou impuls.
El Centre Excursionista de Lleida té avui 900 socis i està en procés de creixement. L'any passat va augmentar un 10% el nombre d'associats i un dels grups més dinàmics és el que organitza sortides per a famílies, amb pares joves i fills petits que garanteixen el relleu en un moviment que té més d'un segle de vida i que forma part de la columna vertebral de la societat civil del país. Actualment, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya aplega 75.000 socis de 394 entitats, manté senyalitzats 9.000 quilòmetres de senders i gestiona 23 refugis de muntanya.
Reivindicació de la unitat de l'art sacre de Ponent
En l'actualitat, el Centre Excursionista de Lleida no ha perdut pistonada pel que fa a la protecció i reivindicació del patrimoni cultural. En l'exposició que avui s'inaugura a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) i que commemora el centenari del congrés i la història de l'excursionisme lleidatà, el grup aprofita per assenyalar en un dels textos de l'exposició la seva “preocupació” pel perill de disgregació dels fons artístics que hi ha al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. En concret, de les peces d'art religiós provinents de parròquies de la Franja de Ponent que van ser recollides ara fa més d'un segle pel bisbe Messeguer per salvar-les de la seva degradació i desaparició i restaurar-les, juntament amb l'art recollit d'altres parròquies de les terres de Lleida. Fa prop de vint anys la Conferència Episcopal Espanyola va separar les parròquies de la Franja de les de Lleida, i des de llavors les autoritats eclesiàstiques i civils d'Aragó reclamen el trasllat de les obres a Barbastre.
El Centre Excursionista de Lleida també recorda en l'exposició que van intervenir per salvar de l'enderroc l'hospital de Santa Maria, actual seu de l'IEI, i en el descobriment de les restes arqueològiques del Cogul.
