La pell de gallina 2002
El Camp Nou va vibrar amb la selecció en una jornada irrepetible
El Brasil es va imposar amb gols de Ronaldinho (2) i Edmílson
No va ser una costellada més. En tot cas, va ser la mare de totes les costellades. Per la data –no va ser la típica rutina nadalenca de cada any, sinó que es va jugar al maig–, pel rival –posem-nos dempeus: el Brasil– i perquè aquell dia l'olla del Camp Nou va bullir amb 96.700 espectadors que es van entusiasmar amb la seva selecció i amb un partit que, per als brasilers, era una mena d'assaig general per al mundial de Corea i el Japó. Per qui no ho recordi, un mes i mig després, aquella selecció dirigida per Luiz Felipe Scolari va guanyar el seu cinquè mundial derrotant Alemanya en la final (0-2).
La festassa van estar a punt d'aigualir-la els de sempre. L'entesa entre la federació catalana i la brasilera era total perquè el Catalunya-Brasil es jugués al març, però, casualitats o no, en aquella data es va acabar organitzant un Holanda-Espanya que va fer saltar de la programació el partit de Catalunya. Per si no hi havia hagut prou traves i maldecaps, arribats a aquest punt van aparèixer també els lògics problemes d'agenda de la canarinha. Gràcies a la perseverança de la FCF i a un esforç econòmic suplementari –es va haver de pagar una estada als brasilers–, el partit va veure la llum. Va valer la pena esperar.
El Camp Nou es va omplir a vessar. Un mosaic de senyeres i estelades van convertir aquell 18 de maig del 2002 en un dia irrepetible. I tot i que el resultat era el menys important, la passió i el sentiment que va insuflar la graderia a la selecció, afegida al fet que el Brasil necessitava engreixar la maquinària per arribar al mundial en òptimes condicions van donar a l'amistós una categoria de cinc estrelles. Fins i tot es va jugar amb la pilota del mundial.
I els protagonistes? Pitxi Alonso va formar inicialment amb Víctor Valdés, Geli, Lopo, Quique Álvarez, Tortolero, Roger, Àlex Fernández, Miguel Ángel, Jordi Cruyff, Tamudo i Luis García, i més tard va treure Òscar Garcia, Arnau, Crusat, Celades, Morales i Monti. El Brasil va jugar amb Marcos, Cafú, Roque Junior, Edmílson, Anderson Polga, Junior, Kleverson, Denílson, Ronaldinho i Ronaldo, i també van sortir Luizão, Juninho, Edílson, Belleti,Gilberto Silva i Vampeta. Els futurs campions del món es van imposar 1-3. Ronaldinho va situar un 0-2 (20' i 44'), Luis García va fer embogir el Camp Nou (63') i Edmílson va sentenciar (75').
Pau Gasol, debutant de l'any en l'NBA
El noi de Sant Boi va viure una primera experiència esplendorosa en la millor lliga del món. Va ser rookie de l'any després d'acreditar unes mitjanes de 17,6 punts, 8,9 rebots, 2,7 assistències i 2,06 taps en 82 partits. Una posada en escena fulgurant, que tot just començava.
Ladislau Kubala: adéu al gran mite
El 17 de maig del 2002, el FC Barcelona va perdre una de les seves figures més rellevants: Ladislau, Laszi, Kubala, als 74 anys d'edat. Nascut a Budapest el 10 de juny del 1927, Kubala, un autèntic geni amb la pilota als peus, va acabar disputant un total de 329 partits i va marcar 243 gols amb la samarreta blaugrana entre els anys 1950 i 1961. Amb el Barça –a qui també va entrenar en dues etapes– va assolir quatre lligues, cinc copes, dues copes de Fires, dues copes Eva Duarte i una copa Llatina.
Punt final a l'etapa d'Aíto al Barça
Sense cap títol al sarró el curs 2001/02 i amb l'Eurolliga per enèsima vegada com a assignatura pendent, el Barça va decidir posar fi a la relació amb el tècnic Aíto García
Reneses, iniciada feia disset anys.
