El cercle virtuós 2003
Laporta va encapçalar una candidatura renovadora i va escombrar en les eleccions
Va fitxar Rijkaard i va construir entorn de Ronaldinho un projecte guanyador
Allà va començar tot. No podríem entendre el Barça de Guardiola, el de 13 títols de 16 possibles, el millor equip de la història, sense les eleccions del juny del 2003 al Barça. Jan Laporta, que havia encapçalat l'Elefant Blau i activat una moció de censura que va ser el principi de la fi de Josep Lluís Núñez, havia anat de número dos de Lluís Bassat per perdre les eleccions del 2000 amb Joan Gaspart. Va ser una etapa negra per al Barça. El club va entrar en una crisi esportiva, econòmica, social i institucional sense precedents, i Gaspart va haver de deixar la presidència el febrer del 2003 a Enric Reyna, que va haver de dimitir poc després i deixar el club a les mans d'una gestora dirigida per Joan Trayter.
Bassat es va tornar a presentar amb una candidatura de consens, i amb Pep Guardiola de secretari tècnic. Però Laporta tenia idees pròpies i feia temps que havia decidit presentar-se en solitari per ser algun dia president del Barça, encara que perdés el juny del 2003. Però va reunir una candidatura formidable, amb Sandro Rosell de número 2 i els llavors desconeguts Ferran Soriano i Marc Ingla. Junts van bastir un projecte guanyador i encara que les enquestes oficialistes els ignoraven, van trepitjar el país amb un discurs modern, catalanista i innovador que els va fer guanyadors. Ni Bassat ni els altres quatre candidats, Llauradó, Minguella, Martínez-Rovira i Majó, hi van tenir res a fer. Laporta va guanyar amb més del 52% dels vots. Es va trobar un equip desfet, entrenat per Radomir Antic, que va quedar sisè en la lliga guanyant en el darrer partit –el dia que Laporta va prendre possessió– el Celta i classificant-se per jugar la UEFA.
La nova directiva va fitxar l'holandès Rijkaard de tècnic per consell de Cruyff, l'assessor de Laporta, i va organitzar un equip al voltant de Ronaldinho, que al Barça es va convertir en el millor jugador del món. Durant la primera temporada, l'equip va quedar segon en la lliga, va meravellar amb el seu joc, va fer una remuntada espectacular i va deixar el Madrid enrere encara que el València va ser campió. Després arribarien els èxits esportius, el trencament del feeling entre Laporta i Rosell, i la dimissió de l'actual president i de la seva gent. Però va ser aquell projecte que van batejar com el cercle virtuós, el que va posar les bases del Barça actual i que ha permès a socis i aficionats creure que futbolísticament estem vivint els millors anys de la nostra vida.
Barcelona, seu del 10è mundial de natació
Entre el 12 i el 27 de juliol, Barcelona va ser l'escenari del desè campionat del món de natació en què van participar 2.015 atletes representants de 157 federacions. Les proves de natació es van fer a la piscina instal·lada al Palau Sant Jordi, que també va ser l'escollida per a la final masculina de waterpolo. A la piscina municipal de Montjuïc es van veure els salts; a la Bernat Picornell, les proves de sincronitzada; al CN Barcelona, els partits de waterpolo, i la natació en aigües obertes es va fer al Port de Barcelona.
Valero Rivera anuncia el seu adéu
El 30 de desembre, Valero Rivera, onze anys jugador i vint anys entrenador del Barça d'handbol va anunciar que plegaria a final de temporada. Va guanyar 70 títols, entre els quals 6 copes d'Europa.
Per fi, el Barça guanya l'Eurolliga
Després de perdre quatre finals, el Barça va guanyar al Sant Jordi la seva primera Eurolliga. Entrenava Pesic, que va tenir en Bodiroga i Fucka les seves estrelles.