La ciutat maleïda 2004
L'assemblea de la FIRS va votar contra del reconeixement de Catalunya
El govern espanyol va pressionar per evitar l'oficialitat
Fresno va marcar un punt d'inflexió en l'intent de Catalunya de ser reconegut com un país esportiu. Allà s'hi va celebrar l'assemblea de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) que havia de reconèixer la federació catalana com a membre de ple dret. Un any abans, la selecció havia conquerit el títol mundial B.
La legalitat i tots els precedents jugaven a favor de Catalunya. Fins i tot el president de la FIRS, l'influent Isidre Oliveras de la Riva, estava convençut que aconseguiria completar un fet històric per a l'esport del nostre país. Des del primer dia, però, ja es va veure que les coses no serien fàcils. El govern espanyol, a través del Consell Superior d'Esports (CSD), va muntar un operatiu d'urgència que va contrarestar tots els anys de feina de la federació catalana, de la UFEC i la de la secretaria general de l'Esport.
Es tractava d'impedir costés el que costés que l'assemblea de Fresno acceptés la federació catalana i es creés un precedent inacceptable per al govern espanyol, que Catalunya i Espanya dirimissin sobre el terreny de joc la supremacia de l'hoquei sobre patins en l'àmbit internacional.
El mateix ministre espanyol d'Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va moure els fils necessaris per assegurar-se que algunes de les delegacions que havien promès el vot a favor del reconeixement canviessin de decisió a última hora. Finalment, una suma de poderosos factors van provocar el fracàs català a Fresno en aquella assemblea del novembre del 2004: la primera i última acció desesperada a càrrec del CSD exigint per carta a totes les federacions internacionals que revoquessin l'acord de Miami amb amenaces incloses, el compromís actiu i decisiu del PSOE –que acabava d'arribar al poder– contra aquell reconeixement, la pressió mediàtica dels mitjans espanyols i finalment la conspiració del vicepresident de la FIRS, l'italià Sabatino Aracu, amb els altres membres de la federació per desallotjar Oliveras de la Riva de la presidència. En una votació anàrquica i descontrolada a mà alçada, Aracu va imposar el seu criteri i Catalunya va perdre.
Un Jocs històrics per a Gervasi Deferr
El gimnasta català Gervasi Deferr va obtenir en la final del concurs de salt la seva segona medalla d'or olímpica. Encara ara és l'únic català que ho ha aconseguit.
Pedrosa, un geni sobre dues rodes
El motociclisme català va continuar sumant èxits. El jove pilot de Castellar del Vallès Dani Pedrosa, amb només dinou anys, va sumar el títol mundial en els 250 cc en el seu primer any en la categoria. A més, ja havia sigut campió dels 125 cc l'any anterior. Pedrosa, amb una Honda, va guanyar set curses, va pujar tretze cops al podi i va superar en la general l'argentí Sebastián Porto (Aprilia) i Randy de Puinet (Aprilia). Un altre català, el manresà Toni Elias (Honda), va ser el quart classificat.
Primer Dakar per a un pilot català
El pilot de Folgueroles Nani Roma, amb una KTM, es va convertir aquell any en el primer pilot català que aconseguia pujar al capdamunt del podi en la llegendària
cursa.
