Més que una lliga 2005
Rijkaard va posar fi a sis anys de sequera amb el títol que va fer revifar l'entitat
La màgia de Ronaldinho, els gols d'Eto'o i l'eclosió de Messi
Totes les lligues tenen un sabor especial, però si n'hi ha una que és recordada especialment és la del 2005. El Barça de Rijkaard la va aconseguir al Ciutat de València. Va ser el 15 de maig quan un gol de Samuel Eto'o va certificar un empat que trencava una sequera de sis temporades. Era el final de la travessa pel desert. El primer títol de la directiva de Laporta i, en certa manera, la gènesi de la situació de magnificència que es viu en aquests moments. Per posar dos exemples, aquella lliga era el primer títol de Puyol amb la samarreta blaugrana. També de Valdés i d'Iniesta i d'un marrec de divuit anys anomenat Leo Messi que desprenia les primeres espurnes de brillantor en el món del futbol. Rijkaard –terriblement qüestionat la temporada anterior– va ser el gran arquitecte d'un equip que girava al voltant del gran Ronaldinho amb la col·laboració inestimable del voraç Eto'o. El camerunès va ser peça activa amb 24 gols i un recital d'entrega, mentre que el brasiler aglutinava la màgia d'un planeta que es rendia als seus peus. L'any (també es va guanyar la supercopa d'Espanya contra el Betis) va cloure amb Ronaldinho regnant. Al novembre recollia la seva primera Pilota d'Or i un mes després el FIFA World Player –trofeu que llavors donaven els mateixos futbolistes– i tots els grans europeus volien fitxar-lo. Víctor Valdés rubricava aquella primera lliga amb el seu primer trofeu Zamora, mentre que Messi (dues setmanes abans de conquerir la lliga) marcava contra l'Albacete, al Camp Nou, el seu primer gol en partit oficial amb la samarreta blaugrana. L'argentí aprofitava les seves vacances per guiar la seva selecció a guanyar el mundial sub-20. Tot plegat va ser una clara declaració d'intencions que el millor havia d'arribar. Aquell mateix 2005 –va ser al novembre–, es va produir la magnífica exhibició de Ronaldinho al Bernabéu (0-3) i la definitiva confirmació d'un futur esplendorós. En tot l'any natural, el Barça només va perdre sis partits (el més dolorós, a Londres, en l'eliminació europea). L'any va acabar tacat. Al desembre, l'equip va perdre Xavi, que es va trencar el genoll.
Roche guanya dos cops les eleccions
Jordi Roche va ser proclamat president de la FCF després de set mesos de buit de poder. Va guanyar dos cops en les urnes: primer Roura, al març, i més tard, a l'octubre, Rius després de la impugnació.
Segon “no” de Roma a l'hoquei patins
Tot i que el març del 2004 la Federació Catalana de Patinatge havia obtingut el reconeixement oficial provisional per part de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) per competir internacionalment provisionalment –això li va permetre guanyar a Macau el campionat del món B –, el 29 de novembre del 2005, en l'assemblea de la FIRS a Roma va revocar el reconeixement. El congrés es va celebrar després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) invalidés la votació de Fresno, on tampoc es va reconèixer Catalunya.
La consumació d'un divorci anunciat
Distanciats des del primer any, Laporta i Rosell van protagonitzar un any de desencisos que van culminar al gener, amb la dimissió de l'ara president i de quatre dels seus directius (Bartomeu, Monés, Foix i Faus).
