Només van ser paraules. Però feia temps en el club que cap discurs no semblava tan creïble i convincent. Després de mesos s'especulacions sobre qui seria el successor de Frank Rijkaard en dos anys clars de fi de cicle, Pep Guardiola va ser presentat el dimarts 17 de juny de 2008 com a entrenador del primer equip. Només tenia l'experiència a la banqueta d'haver dut el Barça B de tercera a segona B, però Guardiola va prendre la paraula i el clima de confiança es va començar a instal·lar de nou en el club. “Em sento fort i preparat per a aquest repte. Si no, no seria aquí, tinc massa respecte per la institució. Sento que no fallaré a les persones que han confiat en mi”, va dir el flamant tècnic.

La temporada que s'havia acabat i l'anterior havien estat sense títols i amb la sensació d'equip per sota de les seves possibilitats, i el club estava a les portes d'una moció de censura. Laporta havia trobat el terme per definir el que havia passat després de tocar el cel a París el 2006: “autocomplaença”. Guardiola, coneixent el club per dins i havent-lo vist des de fora, va situar clarament el seu discurs: “El trajecte serà dur, però creieu-me que hi persistiré. Sé quina és la situació del club.” També sabia com havia de tractar els jugadors: “L'equip correrà. Perdonaré que un jugador no l'encerti, però no que no s'esforci.” I va demostrar que no tindria por de prendre decisions. Va deixar clar que no comptava amb Ronadinho, Deco i Eto'o: “Contemplo l'equip sense ells tres. Per què? Pel rendiment, el temps que fa que són en el club i altres aspectes poc tangibles.” El seu missatge va ser revitalitzador per qui se'l va voler creure. Però també hi havia els escèptics, que el van punxar per l'únic flanc possible: la inexperiència. Però això va durar el que va tardar a dirigir una dotzena de partits.

Enmig d'un ambient enrarit, les seves paraules van ser tota una revelació. Tot el que ha passat després ja estava dit aquell dia. Menys els títols. Tot ha hagut de passat tal com ell va dir perquè fins ara, gener del 2011, l'equip hagi guanyat tretze dels setze títols que ha disputat i ja s'hagi convertit en un equip immortal. Per al món del futbol sencer.