“No hem pogut fer res de res!”, reconeixia, entre admirat i humiliat, Wayne Rooney, autor de l'únic gol del Manchester United, en el minut 34, set després del de Pedro, que havia inaugurat el marcador de la gran final de la Champions, jugada a Wembley el 28 de maig del 2011. Probablement, aquella igualtat transitòria va representar el més gran miratge amb què s'ha trobat mai el Manchester d'Alex Ferguson. No hi havia res a fer. El Barça va superar els anglesos més còmodament del que explica el 3-1 final.

L'equip de Guardiola va fer aquella sensació dels equips en plenitud: a Wembley va semblar un campió infinit. No només per la generació constant de jugadors, cosa de la qual s'encarrega la Masia, una marca en alça, sinó per la joventut de la seva estrella: Leo Messi, de 24 anys. La foto de l'argentí amb l'orelluda a la mà esquerra i fent un 3 amb la dreta, el nombre de Champions que ja ha guanyat, resultava eloqüent.

D'altra banda, la quarta va significar per al barcelonisme un ajustament de comptes amb la història. El que Sevilla i Atenes li havien negat al Barça de Schuster i al dream team, es concretava a Wembley, bressol del futbol i cim inoblidable de l'equip de Johan. La quarta orelluda permet al Barça asseure's sense complexos a la taula dels grans del continent, amb les mateixes que el Bayern de Munic i l'Ajax, amb una més que el Manchester United i l'Inter, i a només una del tercer esglaó de la llista, que ocupa el Liverpool anglès.

Però com en totes les anàlisis dels títols del Barça de Guardiola, el com està a l'altura del què. Aquesta vegada, el camí va ser especialment dur. Van caure l'Arsenal de Cesc, el Xakhtar campió de la UEFA i el Madrid de Mourinho. Els dos clàssics es van jugar enmig d'una gran càrrega ambiental. El Barça va tornar a fer caure el Madrid, incapaç de trobar la clau per solucionar els problemes que li generava el Barça.

Messi va igualar el rècord de gols de la Champions, a les mans de Van Nistelrooy. El petit geni de Rosario, imatge viva del Barça de Pep, es va tornar a coronar amb el seu futbol infinit.