10è aniversari d'El 9 Esportiu
Un dia a l'estadi 2002-2011
Guardiola va accedir a trobar-se amb altres grans representants de l'esport català tot just després de guanyar el seu segon mundial de clubs
Alguns dels convocats es van conèixer durant la sessió fotogràfica i d'altres ja havien compartit aventures en Jocs Olímpics o al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat
Per completar aquest especial del desè aniversari volíem fer, com en els continguts extres de les edicions especials de les pel·lícules que s'editen en DVD, el nostre propi com-s'ha-fet de la jornada especial que vam viure els treballadors de la casa i els esportistes que vam reunir el dimecres 21 de desembre al migdia a l'estadi Lluís Companys. Per l'agenda de molts d'ells, començant per la de Pep Guardiola, que venia del Japó de guanyar un altre mundial de clubs –com qui no vol la cosa–, va ser tot un repte posar-los de costat al mateix lloc i la mateixa hora. Molts altres grans esportistes i amics del diari, als quals agraïm la seva disposició, van mostrar la seva disponibilitat, però per qüestions personals i professionals va ser impossible que s'afegissin a la petita festa. Una vintena més de representants de tots els àmbits de l'esport català haurien vingut a ulls clucs. També n'hi va haver que van dir que no, però aquest és un petit secret que amagarem en el nostre calaix dels endreços per a una futura hagiografia oficial de la casa.
El primer d'arribar, fins i tot abans que molts dels integrants d'El 9 Esportiu, va ser el central internacional de Canet Jordi Amat (Espanyol). Després, el jove jugador va tenir l'ocasió durant una bona estona de debatre sobre el seu arbre genealògic amb el terrassenc Pol Amat, una vertadera llegenda de l'hoquei sobre herba. Tot i que els convidats especials venien tots de modalitats diferents, alguns es coneixien perfectament, per exemple, de les viles olímpiques de les últimes edicions dels Jocs Olímpics, com ara Josep Antoni Hermida, Pol Amat i Gervasi Deferr, fixos en les edicions del segle XXI de les cites olímpiques. Altres, a més, es troben sovint al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, com és el cas de Deferr i Anna Tarrés, que hi exerceixen d'entrenadors.
Un altre dels matiners a la cita va ser Joan Creus, una llegenda per al bàsquet català i també per al nostre diari, ja que va ser un dels primers col·laboradors d'opinió de la casa. Hi va escriure cada setmana fins que el FC Barcelona el va fitxar com a secretari tècnic. El van anar a fitxar personalment a Granollers el primer director, Jordi Grau, i l'enyorat David Colomer, un dels ideòlegs de la causa. Creus, doncs, va poder saludar alguns dels antics companys de feia temps. Va reconèixer que a poc a poc ha après a conviure amb la pressió amb què es treballa al club blaugrana. Hi va haver un patiment d'alguns minuts per veure si tothom arribava a l'hora i la veritat és que tothom va complir amb formalitat gairebé britànica. A banda de les presentacions, se'n van endur el diari del dia i l'agraïment etern.
Lògicament, el centre de totes les mirades va ser Guardiola, sobretot pel seu recent èxit al Japó. Va parlar amb tothom i no va esquivar temes espinosos, com ara la seva relació amb Mourinho i les possibilitats de l'equip a la lliga. Va ser una conversa sense gravadores –una cosa difícil tractant-se d'una xerrada amb periodistes– que va certificar el seu tarannà accessible i normal, dos adjectius que no haurien de ser especialment remarcables però que en els temps que corren i segons quina gent tractes ho han passat a ser.
No només els dos fotògrafs oficials de l'acte –Andreu Puig i Robert Ramos– van treure les càmeres. Els mateixos esportistes i els seus acompanyants van aprofitar les possibilitats que donen les noves tecnologies, sobretot els telèfons intel·ligents, per captar algunes seqüències i penjar-les a Twitter. Així, alguns van poder tenir accés a alguns moments de la trobada, tot i que teòricament es tractava d'una sessió fotogràfica secreta que no havia de ser revelada fins avui.
Un dels artífexs de l'èxit de la trobada va ser el gerent de l'estadi Lluís Companys, Josep Sánchez, que ens va donar totes les facilitats del món i més perquè tant els uns –els periodistes– com els altres –els esportistes– se sentissin còmodes en un escenari llegendari per a l'esport català. També cal agrair el suport del director de Comunicació i Relacions Externes de la secretaria general de l'Esport, Xavier Andreu, pel suport a aquest petit autohomenatge –amb perdó– al nostre diari.
El 9 ja va reunir alguns dels millors esportistes catalans en el número 1000. En aquella ocasió la imatge es va prendre al Camp Nou amb el capità del Barça Carles Puyol entre els integrants. És una de les grans portades de la història del diari, com ho serà la d'avui en la nova etapa, que no deixa de ser una aventura amb uns riscos fascinants. Després de totes les vicissituds que hem viscut aquests anys, continuar vius ens dóna una força extra per encarar el futur, per moltes crisis que amenacin. Gestos com els d'aquests esportistes ens revitalitzen. No volem ser només un diari amb una llengua diferent, volem ser un diari diferent.
Comença la remuntada.