Novak Djokovic continua engrandint el palmarès que l'apropi a les grans llegendes de la història del tennis mundial. Ahir va assolir el seu tercer Masters 1000 de Miami (2007, 2011 i 2012) després de superar Andy Murray, per 6-1 i 7-6, i ja s'ha situat al mateix nivell que Pete Sampras, només al darrere d'Andre Agassi, amb sis triomfs en l'antic torneig de Key Biscaine. Amb aquesta victòria –la trentena de la seva carrera i l'onzè Masters 1000–, el tennista serbi es consolida en el primer lloc del rànquing i s'allunya 240 punts més respecte del número dos, Rafa Nadal.

Com si es regís per una tàctica preestablerta, Nole va seguir un guió calcat a les dues eliminatòries anteriors, contra Ferrer en els quarts de final i Mónaco en les semifinals. El serbi va resoldre per la via ràpida el primer parcial i en el segon va demostrar la seva consistència i fortalesa mental en els moments decisius, per sentenciar en el desempat. L'escocès arribava a la cita molt més fresc que el seu rival, ja que es va estalviar els enfrontaments de la tercera eliminatòria i de les semifinals per les retirades per lesió de Raonic i Nadal. Aquesta circumstància es va convertir en una arma de doble tall perquè en el primer parcial potser va trobar a faltar ritme de competició. Djokovic, en canvi, va començar el duel molt endollat i després de tres jocs de tempteig, va fer la primera estocada en el quart, amb el primer trencament. Va ser un revés especialment dolorós perquè l'escocès va cedir un servei que tenia totalment dominat per 40-0. Murray va tenir l'oportunitat de restablir l'equilibri en el joc següent, però no va aprofitar la pilota de trencament i va donar ales al tennista balcànic. El quart jugador mundial, molt irregular especialment en la restada, va abaixar els braços i va tornar a cedir el servei en el sisè joc que ja deixava el primer set totalment en mans de Nole. El segon parcial va ser molt diferent. El britànic va anar guanyant consistència a mesura que passaven els jocs, mentre el serbi s'inquietava, conscient que el duel es podia allargar. El partit s'havia equilibrat, però els dos jugadors, amb més o menys dificultat, conservaven el servei. Murray es va jugar l'última carta en el dotzè joc. Va atacar com mai, però Djokovic es va saber defensar per jugar-se el set en el desempat. La millor versió de Nole i la irregularitat de Murray, capaç d'enllaçar una jugada magistral amb una doble falta, va decantar la balança a favor del serbi.