Terol també existeix
Amb les mans plenes
El palafrugellenc Francesc Llenas va alçar dissabte com a capità del Caja 3 Terol el seu tercer títol de la superlliga amb els aragonesos, que s'han endut els quatre darrers campionats
Amb 29 anys és el lliure titular tant al seu club com a la selecció espanyola i s'ha afermat com un gran especialista en recepció, la pedra angular de l'atac
Francesc Llenas és ara un privilegiat perquè s'ho ha guanyat a pols. Molts sacrificis lluny de la família li han permès arribar a l'elit d'un esport minoritari a Catalunya i a Espanya però que es viu amb una passió especial a Terol, una província gèlida a l'hivern on aquest esport ha trobat un oasi tant de suport institucional com de resposta col·lectiva d'una afició tenyida de taronja que s'entrega al màxim. Llenas ja no és aquell jove que va arribar el 2007 a la capital aragonesa. Ara té galons. És el capità, va recollir dissabte la copa de campió de la superlliga a Almeria i és el jugador en actiu del Caja 3 Terol que té més títols de lliga juntament amb Fran Rodríguez. “Ara he de parlar en públic, he d'ajudar els joves a integrar-se i tinc més responsabilitat al vestidor”, admet el català, que té contracte en vigor per a la temporada vinent. Dissabte van sortir de marxa a Almeria i diumenge van ser rebuts com a herois a Terol, una celebració ja tradicional: “Feia fred.” Curiosament, quan Llenas i el club van guanyar la primera lliga el 2009, el Barça de futbol acabava de guanyar al camp del Madrid i Iniesta feia pocs dies que havia incendiat Stamford Bridge. Paral·lelismes, cal esperar que premonitoris, entre el voleibol i el futbol, la nit i el dia. “El nostre vestidor continua dividit entre el Barça i el Madrid com llavors”, assenyala.
Mesos enrere, ja havia recollit el guardó de la copa i assaboreix el seu primer doblet, el segon del club aragonès, que ja va fer la gesta el 2011. “Teníem pressió perquè el curs passat havia estat el millor de la història de l'entitat, però ens n'hem sortit.” Els taronja s'han endut els quatre darrers campionats i l'empordanès ha contribuït en tres. L'excepció va ser el curs passat, quan va jugar a l'Unicaja Almeria, l'etern rival i contrincant un altre cop enguany en la final. El Caja 3 Terol va guanyar els dos primers partits jugats al pavelló de Los Llanos, tot just al costat del parc temàtic de dinosaures Dinópolis, i dissabte va assaltar Almeria en el tercer ben acompanyat per un bon grapat d'aficionats. A Terol, província amb una densitat de població baixíssima i temperatures poc agradables a l'hivern, no ha destacat mai ni el futbol ni el bàsquet i per això el voleibol ha calat amb tanta força. El Caja 3 Terol ha guanyat 15/16 partits en la fase regular –va perdre en la 3a jornada contra el Sòria per 2-3– i en el play-off només ha cedit un set: va esbandir per 3-0 en els tres partits al Cajasol sevillà en les semifinals i va superar també amb facilitat l'Unicaja en la final (3-0, 3-0 i 1-3).
El seu punt fort ha estat sempre la recepció –la base de partida d'un bon atac– dels serveis flotants, pilotes enverinades impossibles de desxifrar per a altres jugadors. “Aquest curs he millorat força la recepció del servei en salt i, encara que no és la meva millor qualitat, he aconseguit tenir més dies bons en defensa”, explica recorrent a conceptes tècnics. Ras i curt, però, sentencia: “El lliure passa molt cops desapercebut. No el pot guanyar, però pot perdre un partit.”
Pòquer català
Però el palafrugellenc no ha estat l'únic representant català que ha contribuït a l'èxit dels aragonesos. També ha estat un fix en les alineacions titulars el central barceloní Josep Miquel Sugranyes, que la temporada passada va militar al Barça després d'haver-se foguejat anteriorment en el segon equip de l'Unicaja Almeria, el primer club gran que hi va apostar després de detectar el seu talent. Sugranyes s'ha tret el mal gust que li va deixar l'experiència al conjunt blaugrana. L'equip va ser tercer i es va classificar per jugar a Europa, però a l'estiu va plegar veles i es va retirar. El mateix li va succeir al col·locador Sergi Arranz, que també va acceptar la proposta del Caja 3 Terol després de la liquidació del Barça. Arranz ha estat generalment suplent, però ha treballat bé i es podria quedar. Sugranyes té contracte en vigor. L'altra perla en formació és el salouenc David Sanllehí, que ha disposat de poques oportunitats però que ha pogut aprendre al costat del millor equip de la lliga. “Ens han ajudat molt en el dia a dia”, matisa Llenas.
Una competició fluixeta
No obstant l'èxit aragonès, la superlliga ha estat la més fluixeta dels últims anys amb tan sols nou equips. La crisi ha assotat amb força el voleibol i les plantilles i els clubs s'hi han vist plenament afectats. “El nivell nostre, de l'Unicaja i de Sòria ha estat prou bo, però el de la resta ha baixat. En aquest sentit ha estat la pitjor lliga dels últims anys.” Llenas no podrà descansar a Palafrugell fins al juliol, perquè dijous es concentra amb la selecció espanyola per jugar el preolímpic i després li tocarà la lliga europea. “És molt complicat. Hi haurà vuit equips i només una plaça per a Londres”, relata. Espanya jugarà en el grup de Sèrbia –campiona d'Europa–, Bulgària i Eslovàquia. A l'agre grup hi seran Itàlia, Alemanya, Eslovènia i Bèlgica.