Esport i política

Excel·lència congelada

Política esportiva. El COE pagarà el mateix que a Pequín per cada medalla que obtingui la delegació espanyola: 94.000, 48.000 i 30.000 euros per l'or, la plata i el bronze

Ni els esportistes olímpics poden quedar aliens al moment econòmic. Per primera vegada en 28 anys, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha congelat els premis per medalla que pagarà als seus esportistes que excel·leixin en la pròxima cita olímpica. Malgrat tot, l'èxit olímpic es paga, i molt bé. Sobretot l'or, a 94.000 euros. La plata (48.000) i el bronze (30.000) baixen molt.

Ser esportista d'elit no és fàcil. Participar en uns Jocs, encara menys. I guanyar medalla o diploma ja és excepcional. Però té premi, i no escàs. A més de les beques inherents a tot esportista d'elit –que li permeten ser professional– i dels contractes publicitaris, l'arribada de professionals als Jocs Olímpics va portar aparellat l'assumpte dels incentius econòmics (en el futbol, primes) depenent dels resultats.

Inflació imparable

A Los Angeles, fa 28 anys, el COE només es va haver de gratar la butxaca per pagar l'or de Luis Doreste-Roberto Molina en vela, la plata de la selecció de bàsquet i de Lasúrtegui i Climent en rem i el bronze de l'atleta José Manuel Abascal i dels piragüistes Herminio Menéndez i Ramos Misioné. L'or es pagava a tres milions de pessetes, que es el que valien dos VW Golf. Avui, amb els 94.000 euros de l'or, te'n podries comprar quatre, una dada que demostra la progressió imparable d'aquests incentius. De Seül 88 a Barcelona 92, la cotització de l'or es va apujar un 60%; la de la plata, un 100%, i la del bronze, un 67%. Per si no fos poc, entre Barcelona i Atlanta hi va haver un altre augment del 25% lineal i, ja en plena bogeria desenfrenada de nous rics, a Pequín 2008 va caure un altre 25% per als ors i els bronzes i un 20% per a les plates.

Tot això, amb una variable afegida de la quantitat de medalles: de les cinc de Los Angeles i les quatre de Seül es va passar a les 23 de Barcelona (14 d'or), les 16 d'Atlanta, les 11 de Sydney, les 19 d'Atenes i les 18 de Pequín. El resultat final, en euros, ha estat d'una inflació espectacular que tot fa pensar que es frenarà a Londres.

Paralímpics al 10%

La repercussió dels Jocs Paralímpics no té la dimensió de la cita olímpica, i la seva retribució és tan irrisòria que hauria de fer envermellir més d'un responsable, i més tenint en compte que els esportistes paralímpics no són professionals i han de treballar per viure i entrenar-se quan poden. Els ors es pagaran a 10.000 euros (1.000 més que a Pequín) i les plates i els bronzes s'han congelat a 5.000 i 3.000. És, aproximadament un 10% del preu dels atletes sense discapacitat. En els esports en què només es pot obtenir una medalla el barem és de 15.000, 7.500 i 4.500. Per contra, en els esports d'equip cada esportista rebrà 5.000, 2.500 i 1.500 euros, respectivament.

42
per cent
es va incrementar el premi per una medalla d'or entre el 2000 i el 2008. Des dels Jocs de Barcelona, els premis s'han doblat.

A punt de cobrar el premi diferit de La Caixa

Els olímpics de Seül i, sobretot, els de Barcelona, van competir amb la promesa d'una gratificació extra, espontània i sense condicions, oferta per La Caixa, l'anomenada Llibreta Campions, que consistia en una mena de fons de pensions que es podia rescatar quan el medallista fes 50 anys, una edat a què alguns ja han arribat –entre els catalans, Manel Estiarte i Josep Maria van der Ploeg, en la foto– i la majoria ho farà en els pròxims anys. La resta de catalans beneficiats (18) tenen ara entre 39 i 48 anys. La iniciativa va partir de Joan Antoni Samaranch, president del COI i molt vinculat a l'entitat financera, i preveia pagar 600.000 euros per l'or (100 milions de pessetes d'aleshores), 421.000 per una plata i 300.000 per un bronze. També hi havia premis per als quarts classificats (180.000 euros) i per als cinquens (120.000) En total, La Caixa va comprometre gairebé 50 milions d'euros –més del doble dels previstos per l'entitat–, que s'afegien als més de 15 atorgats després dels Jocs de Seül. L'operació també incloïa els Jocs d'hivern d'Albertville 92. En total, se'n van beneficiar 676 esportistes. Amb aquestes magnituds, la iniciativa no va tenir continuïtat. Però compte, aquests premis només s'atorgaven als medallistes individuals. Per als integrants d'equips amb medalla, els premis eren molt menors, ja que es partia d'1,2 milions, 841.000 i 600.000 euros (or, plata i bronze) i, per exemple, en l'equip de futbol campió (amb Pep Guardiola, Albert Ferrer i Toni Jiménez), d'una vintena d'integrants, l'or es pagava a uns 60.000 euros. També hi havia recompensa per títols i medalles en mundials i europeus, i també per rècords. Però no tot és de color de rosa. Com ja han comprovat els que ja han arribat als 50 anys, Hisenda se n'endú una bona picossada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)