Pare a l'aigua
No deu ser gaire habitual que un pare entusiasmat per la victòria del seu fill en una final de natació baixi de les grades i es llanci vestit a la piscina per ser el primer a felicitar, allà mateix, el seu fill. No deu ser gaire habitual ni en els campionats de promoció, en què acostuma a haver-hi més pares eixelebrats. Doncs una situació tan inimaginable com aquesta va passar en les proves de natació dels Jocs Olímpics d'Hèlsinki, l'any 1952.
Els protagonistes van ser el nedador francès Jean Boiteux i el seu pare, Gaston. Les imatges, que es poden veure en aquesta pàgina, van fer la volta al món i fins i tot un dels patrocinadors olímpics, Coca-Cola va demanar poder-les utilitzar en una campanya publicitària. L'any 2000, en una exposició anomenada Cent fotos per a un segle d'esport que es va fer al Museu Olímpic de Lausana, hi havia una foto de l'incident.
L'any 1952, Jean Boiteux era un jove nedador de 19 anys, que s'havia convertit en la gran esperança de l'esport francès amb vista a guanyar per primer cop un títol olímpic en natació. Dos anys abans, en els campionats d'Europa disputats a Viena, havia guanyat tres medalles de plata i abans d'anar als Jocs havia superat els rècords d'Europa dels 400, els 800 i els 1.500 m lliure i arribava als Jocs amb la millor marca mundial dels 400 m lliures. La família era originària de Tolosa de Llenguadoc, però ell ja havia nascut a Marsella. Els seus pares també havien estat nedadors. La mare, Bienna Pellegry, havia competit en els Jocs Olímpics del 1924 i el 1928. Tots dos van anar a Hèlsinki per veure el debut olímpic del seu fill.
Jean Boiteux es va estrenar a Hèlsinki en el relleu 4x200 m lliures. Fent equip amb Aldo Eminente, Joseph Bernardo i Alex Jany va guanyar la medalla de bronze, a 14 segons de l'equip dels Estats Units. L'endemà de la final dels relleus va arribar l'hora de la veritat: la final dels 400 m lliures. El suec Per-Olof Ostrand havia superat el rècord olímpic en les sèries, però el francès el va derrotar en l'enfrontament directe en les semifinals (4:33.1 per 4:33.6).
En la final, Boiteux va nedar pel carrer 4. El ja esmentat suec i el nord-americà d'origen hawaià Ford Konno eren els seus grans rivals. Boiteux va agafar la iniciativa de bon començament per distanciar Konno, que tenia un gran final. De mica en mica es va anar escapant i el retorn final de Konno va ser insuficient. Boiteux es va acabar imposant amb 4:30.7, amb què va establir un nou rècord olímpic, mentre que Konno va ser segon, amb 4:31.3, i el suec Ostrand, tercer, amb 4:35.2. França tenia finalment el seu primer títol olímpic en natació i l'eufòria del moment va acabar amb Gaston Boiteux vestit, amb boina i tot dins la piscina. Tots els presents a la piscina van celebrar l'acció de Gaston Boiteux i fins i tot el duc d'Edimburg, que estava presenciant les proves, el va felicitar. La mare, Bienna, que també era a la graderia, no es va moure del seu seient: “No vull anar-hi, no tinc forces”, va declarar al diari L'Equipe.
Aquest va ser el gran dia de Jean Boiteux. A Hèlsinki no va entrar en la final dels 1.500 m. Va competir en els Jocs de Melbourne del 1956 i de Roma del 1960, però no va tornar a pujar al podi. El 1955 va guanyar quatre ors en els Jocs del Mediterrani que es van fer a Barcelona. El segon or olímpic de la natació francesa el guanyaria Laure Manaudou l'any 2004, a Atenes.