Màxima eficiència
L'hora del recompte. Dels 86 esportistes catalans que han competit en els Jocs, 25 tornen amb medalla i 33 més, amb diploma. Més de la meitat de les medalles del Comitè Olímpic Espanyol tenen ADN català
Pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya, en l'esport no passa res diferent que en els altres àmbits de la vida. L'esport català continua tenint un pes tan rellevant en l'esport espanyol que més de la meitat de les medalles obtingudes pel COE a Londres (9 de 17) tenen un inequívoc ADN català, sigui per origen o per formació. A Pequín van ser 9 de 18; a Atenes, 9 de 19; a Sydney, 5 d'11; a Atlanta, 9 de 17, i a Barcelona, 10 de 22. Altra cosa és que l'esport i les federacions catalanes tinguin el poder d'influència i de decisió en les federacions espanyoles. En aquest aspecte, Catalunya pinta poquíssim. És com tot, Espanya capta –o recapta– i decideix sense comptar amb qui li fa l'aportació decisiva. A part de les medalles individuals, les de bàsquet, waterpolo femení o sincronitzada no existirien si Catalunya tingués comitè propi.
Poques mans buides
L'esport català ha aportat 86 esportistes a la delegació del Comitè Olímpic Espanyol (COE). 86 d'un total de 280, un 30,7 per cent. L'eficiència, però, està molt per sobre d'aquest percentatge. Dels 86 catalans, dos terços (58) han tornat amb una medalla o diploma olímpic (s'atorga del quart classificat al vuitè). 25 han guanyat medalla, amb una incidència especial en les competicions per equips. De les quatre medalles per equips espanyoles, tres (bàsquet, waterpolo femení i sincronitzada) són directament responsabilitat d'esportistes catalans. Una medalla d'or (Joel González), set de plata (les dues de Belmonte, Craviotto, Yagüe, el duo de sincronitzada, el bàsquet i el waterpolo) i una de bronze (la sincronitzada per equips) és la collita de metalls de l'esport català.
Reivindicant el CAR
Menys objectivable però també significatiu és la incidència dels programes d'entrenament i formació del centre d'alt rendiment de Sant Cugat. Una instal·lació que, a diferència de la de Madrid, no ha estat motiu de debat.