La independència corre pressa
Catalunya l'hauria de declarar abans del 2014 si vol tenir possibilitats que el seu comitè olímpic desfili en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro
La senyera difícilment desfilarà en la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Rio el 5 d'agost del 2016 si el país no aconsegueix proclamar-se i ser reconegut com un estat independent abans que s'acabi el 2014. És un objectiu que depèn, doncs, en bona mesura de la valentia dels polítics, de l'empenta del poble català i de l'hipotètic triomf en un referèndum els propers anys. No serà el primer ni l'últim país que ho assoleixi d'aquesta manera, més enllà de les dificultats que posa la Carta Olímpica, que només admet comitès nacionals de països reconeguts per l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
L'exemple amb el qual s'hauria d'emmirallar Catalunya és el de Montenegro, que es va estrenar com a país independent en els Jocs Olímpics de Pequín del 2008. El país balcànic va convocar un referèndum per a la independència el 21 de maig del 2006 i el va guanyar amb un 55% dels vots. L'11 de juliol del 2007, el Comitè Olímpic Internacional (COI), en la seva 119a sessió a la ciutat de Guatemala, va acceptar el recentment creat comitè olímpic d'aquest país com a membre de ple dret. Un any després, els montenegrins van desfilar i van competir amb equip propi en els Jocs Olímpics de Pequín.
El cas de Montenegro podria ser semblant al de Catalunya, perquè va tenir tot un estat, Sèrbia, en contra. Amb tot, el suport de la comunitat internacional, que va acceptar el resultat de la votació del referèndum convocat pel govern, va inutilitzar l'oposició dels serbis.
El resultat del referèndum de Montenegro del 2006 no difereix gaire, segons les últimes enquestes, del que hi podria haver a Catalunya si se'n fes un ara mateix.
Primer gran èxit
Sis anys després d'aquella votació, el país balcànic va assolir a Londres el seu primer resultat transcendent gràcies a la històrica classificació del seu equip d'handbol per a la final femenina, en la qual va perdre contra Noruega. Montenegro ja és des de la seva independència una potència en waterpolo. A Londres l'equip masculí es va quedar a les portes del podi.
Dos anys de marge
El marge que van necessitar els montenegrins entre la independència política i la participació olímpica va ser de dos anys, un període relativament curt si s'observen altres precedents. La 126a sessió del COI es farà a Sotxi, coincidint amb els Jocs Olímpics d'hivern, el febrer del 2014. Després d'aquesta sessió, se'n farà una el 2015 (no hi ha n'hi data ni lloc fixat) en la qual ja seria massa tard reconèixer un comitè olímpic català amb vista als Jocs de Rio.
L'últim estat que ha aconseguit el reconeixement internacional, el Sudan del Sud, va ingressar a les Nacions Unides el juliol del 2011. El COI va acceptar a Londres un dels seus atletes, però ho ha fet sota bandera olímpica, perquè fins a la sessió de Buenos Aires, el setembre del 2013, no aprovarà oficialment l'ingrés del seu comitè olímpic. Per a l'esport català, la tercera via de Rio seria competir sota la bandera olímpica.
Kosova
El cas més dramàtic és el de Kosova, que el febrer del 2008 va declarar unilateralment la independència de Sèrbia. El nou estat té el suport de 91 dels 193 membres de l'ONU, però encara no està reconegut plenament i el COI no l'accepta com a membre. El Comitè Olímpic de Sèrbia, de fet, només permet als esportistes d'aquest país participar sota la seva bandera. La seva millor representnt, la judoka Majlinda Kelmendi, va competir com a albanesa ja que el COI no li va permetre fer-ho sota la bandera olímpica, que és el que havia demanat com a protesta pel no reconeixement de Kosovo.
