Amaranta torna a Itàlia
Voleibol. Després de dues campanyes a Polònia, la central de Mataró jugarà en el Duck Farm Chieri Torí, que ha fet una plantilla solvent per fer un salt qualitatiu en la millor lliga de món
La nova aventura de la jugadora professional catalana Amaranta Fernández (Mataró, 1983) l'ha conduït fins al Piemont per disputar de nou la lliga italiana amb el Duck Farm Chieri de Torí. La maresmenca reprèn així, doncs, el camí en la millor competició del planeta després de dues temporades a Polònia amb l'Atom Sopot, un club que s'havia de menjar el món –aspirava en el darrer exercici a accedir a la final a quatre de la lliga de campions– i que, després d'un canvi de propietaris, va acabar sense pagar les nòmines. La catalana va optar per tallar de soca-rel, posar el cas en mans d'advocats i tornar a casa abans d'hora. Malauradament, ja s'havia trobat en situacions semblants anteriorment. “He viscut problemes de diners en altres clubs. Em va passar a Múrcia, a Itàlia i quan vaig debutar a divisió d'honor amb el Winterthur Barcelona, quan l'equip es va retirar. Ja hi estic acostumada”, va explicar amb resignació l'abril passat quan acabava de posar fi a l'aventura polonesa.
Amaranta Fernández va debutar en la superlliga amb el Club Voleibol Barcelona (2000/02). La temporada següent va fitxar per l'Universidad de Burgos i el 2004 va anar a l'Albacete, en què s'hi va estar fins al 2006. Amb el Múrcia (2006-08) va guanyar dues lligues, dues supercopes, dues copes i una Top Teams Cup. Després va anar a Itàlia abans d'iniciar l'aventura polonesa amb l'Atom Sopot l'any 2010. La central maresmenca, capitana i fixa de la selecció espanyola en les últimes temporades tot i que no ha disputat el darrer preeuropeu, havia jugat abans en la lliga transalpina amb el Santeramo i amb el Pavia. El seu nou club pretén fer un salt qualitatiu després d'acabar novè la darrera lliga. L'equip ha configurat una plantilla prou competitiva, amb un trio de centrals que intimidarà prou a la xarxa, amb Borgono (1,92 m), Guiggi (1,88 m) i Amaranta (1,88 m). La cirera del pastís és el fitxatge de la jugadora internacional italiana Francesca Piccinini, que ha deixat el Bèrgam després de tretze temporades i s'ha constituït en partícip del projecte torinès. Piccinini, campiona del món el 2002, és amb 33 anys una estrella mediàtica –amb aparicions fotogràfiques habituals en revistes– i ha disputat els Jocs dels anys 2000, 2004, 2008 i 2012.
UNA ESTRELLA
El fitxatge de l'olímpica Francesca Piccinini és la cirera del pastísGens reprèn l'aventura a l'Iran
El col·locador morellenc que viu a Atenes Jordi Gens repetirà experiència en el Paykan de Teheran, un dels equips capdavanters de la lliga iraniana. Gens ja va ser el col·locador titular la temporada passada en el conjunt asiàtic i hi torna per intentar obtenir el títol de lliga. La temporada passada, el Paykan, un club propietat d'un dels magnats de l'automòbil del país, va finalitzar en la tercera posició. El títol se'l va endur el Kalleh, que va superar en la final el Saipa, l'altre club de la ciutat propietat d'un altre magnat de l'automòbil. El Paykan va cedir en les semifinals contra el Kalleh i va guanyar l'eliminatòria pel tercer lloc contra l'Urmia. Gens, germà de la mítica jugadora catalana Marta Gens –actual entrenadora del CVB-Barça–havia competit abans en les lligues grega, xipriota i francesa, a més de la superlliga espanyola, en la qual va debutar a les files del Sant Pere i Sant Pau de Tarragona el setembre de 1996, quan tenia 18 anys.