OPINIÓ
Més enllà de l'esport
L'any 1948, en el context d'una Europa en crisi després de la Segona Guerra Mundial, Londres acollia els Jocs Olímpics. Aquell mateix any, el vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), l'egipci Mohamed Taher Pacha, proposava la idea d'uns jocs mediterranis que fessin de l'esport i la cultura un instrument de diplomàcia pública al servei de l'estabilitat i la prosperitat dels països riberencs. La idea prenia forma a Alexandria el 1951, i seguia a Barcelona el 1955, fins als nostres dies.
Avui, sotmesos també a una crisi de gran abast, Tarragona assumeix el repte de celebrar el 2017 la dissetena edició dels Jocs Mediterranis. Hem de saber aprofitar aquest esdeveniment per a una sortida proactiva de la crisi. Estudis de l'impacte econòmic associat als Jocs ens donen unes xifres molt importants: més d'11.500 llocs de treball directes i indirectes, quasi 100.000 pernoctacions d'atletes, jutges i turistes, impacte fiscal de 126 milions d'euros; augment del PIB de la província de Tarragona d'un 1,7%. Els Jocs es revelen, doncs, com una oportunitat que ningú entendria que no s'aprofités, fixant-nos, més enllà de l'esdeveniment esportiu, un horitzó il·lusionant capaç de mobilitzar esforços, talent i recursos.
El Mediterrani concentra avui les mirades del planeta: com a bressol de grans civilitzacions, però també per l'esperança dels processos democratitzadors iniciats a la ribera sud. Una regió que d'aquí al 2020 tindrà un desenvolupament econòmic molt elevat. Nombroses delegacions esportives, culturals, autoritats, però també econòmiques i comercials, de 24 països de tres continents s'aplegaran a Tarragona convocades per l'esperit olímpic i la diplomàcia esportiva. Si l'encertem en l'enfocament, tindrem la gran oportunitat per mostrar al món el nostre dinamisme econòmic, solvència organitzativa i riquesa social i cultural. En canvi, una marxa enrere en el compromís assumit davant el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, adscrit al Comitè Olímpic Internacional, afectaria el crèdit i la imatge de Tarragona, de Catalunya i del conjunt d'Espanya.
El consens polític és bàsic, com ho va ser a Barcelona 92. A més de tots els grups municipals i les administracions, el consens també s'expressa en el diàleg, participació i implicació de tot el teixit cívic i social en la transformació de la ciutat. La concertació pública-privada amb la triple hèlix –empreses, universitat i poders públics– coordina estratègies per a un desenvolupament i creixement basats en la creació de valor afegit i a implicar el coneixement i la innovació als processos productius.
La necessària austeritat, l'eficiència econòmica i el respecte pel medi ens duran a aprofitar les noves instal·lacions que es construeixin i aquells equipaments esportius i culturals ja existents per adequar-nos a formes de producció, distribució i consum energètic més sostenibles amb l'ús de les noves tecnologies.
Els Jocs Mediterranis del 2017, més enllà de l'esdeveniment esportiu, són per a Tarragona la gran oportunitat de la nostra generació, un projecte de gran magnitud que necessita la col·laboració activa de tots.
*Alcalde de Tarragona i president del Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis del 2017