El dret a competir
Els partits que defensen la convocatòria d'un referèndum avalen la política de projecció de les seleccions
Mas admet que amb un estat propi arribarà el reconeixement de les grans federacions
Els quatre grups parlamentaris que es presenten a les eleccions de diumenge amb el dret a decidir com un dels eixos bàsics de la campanya aposten gairebé sense fissures per mantenir i promoure més, si cal, les seleccions i federacions que apostin pel reconeixement internacional. La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ha parlat amb Artur Mas (CiU), Joan Herrera (ICV-EUiV), Oriol Junqueras (ERC), Alfons López Tena (SI) i també amb Pere Navarro (PSC) perquè exposin quina és la seva posició respecte a la lluita pel reconeixement de les seleccions. Els quatre primers, que representen 86 dels 135 diputats del Parlament, coincideixen amb matisos en la necessitat que Catalunya tingui una projecció internacional a través de l'esport i vinculen aquest procés, lògicament, amb la independència del país.
El president i candidat de CiU, Artur Mas, assegura que el govern treballarà paral·lelament en el reconeixement internacional de les seleccions i en la consecució d'un estat propi: “En la línia de bastir estructures d'estat, un dels nostres objectius ha de ser obtenir més reconeixements internacionals de les nostres federacions.” El candidat d'ERC, Oriol Junqueras, és més directe: “Nosaltres només tindrem responsabilitats en un nou govern si és un govern per fer la independència. Per tant, això comportarà el ple reconeixement de les seleccions. No ho segregarem, no serem el govern només per fer el reconeixement de les seleccions, serem el govern per fer la independència.” Alfons López Tena també aposta per la via directa: “Durant molts anys hem intentat aconseguir el reconeixement oficial de les federacions amb una hostilitat espanyola absoluta. Amb la independència ens estalviarem episodis tan sinistres com el de l'expulsió de la selecció de la federació internacional de patinatge.” El candidat lamenta que el govern de Mas no hagi fet aquests dos últims anys “absolutament res” en l'afer de les seleccions. Mas ho nega: “El govern ha defensat el dret de les federacions a afiliar-se a la federació internacional corresponent, ha donat suport econòmic a les federacions reconegudes, a la Plataforma Pro Seleccions i a la UFEC per l'impuls de la projecció internacional de l'esport català.”
Joan Herrera, per la seva banda, creu que el govern ha deixat aquest tema en un segon terme aquests dos anys i té clar que en el futur més immediat el que s'ha de fer és “convèncer els organismes esportius internacionals”. “En l'etapa en què estem, exemples com el del Regne Unit ens serveixen per explicar què volem”, afegeix. A diferència de Junqueras i López Tena, el candidat d'Iniciativa adverteix que convocar un referèndum no serà un procés ràpid: “Ja es veu que en dos mesos no el podrem fer i, per tant, hi ha el perill de deixar-nos pel camí la continuïtat d'una tasca més possibilista com són les seleccions.” Segons ell, en el marc legal actual també es pot “avançar”.
Artur Mas, tot i que no cita, com sempre, la paraula independència també reconeix que tot serà més fàcil amb un estat propi, sobretot per a les federacions que ara no estan reconegudes. “En la línia de bastir estructures d'estat, el nostre objectiu és obtenir el reconeixement de totes les seleccions”, afegeix.
La part i el tot, el dilema del PSC
Una de les proves que el PSC no accepta una relació bilateral entre Catalunya i Espanya és la seva posició respecte a les seleccions aquests últims anys, que coincideix amb la posició del Tribunal Constitucional de no permetre enfrontaments entre federacions espanyoles i catalanes. “En el marc actual no pot haver-hi una competició d'una part contra el tot. Un Espanya-Catalunya, que molta gent demana, no ha de ser l'objectiu”, explica el candidat del PSC, Pere Navarro, que defensa que les seleccions catalanes tenen cabuda exactament igual “en una Catalunya independent que en una de federal”. “El reconeixement depèn d'organismes internacionals privats i crec que com més es polititzi menys possibilitats tenim”, afegeix Navarro, que veu factible competicions internacionals per a regions europees: “Hi ha l'inconvenient del calendari, però és un camí a explorar.”
La metàfora de Rajoy
El PP i Ciutadans, els partits més espanyolistes de la cambra catalana, van declinar respondre el qüestionari de la Plataforma. En tot cas, Mariano Rajoy, en el míting de dimarts de Barcelona, va fer servir la selecció espanyola de futbol per demanar el vot als catalans i defensar la unitat d'Espanya. “Sabem que junts podem fer grans coses, com guanyar un mundial i dues Eurocopes i separats, no”, va recitar el president del govern espanyol, que sempre s'ha oposat a la intenció de Catalunya de competir internacionalment.