Coghen, vinculada a Urdangarin
Política esportiva. L'exconsellera delegada de Madrid 2016 era membre del consell de mecenatge de la Fundación Deporte (FDCIS), tot i que ella va declarar el 7 de febrer davant del jutge que no sabia que en formés part a títol personal
Mercedes Coghen, exconsellera delegada de la candidatura Madrid 2016, era membre a títol personal del consell de mecenatge de la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social (FDCIS) d'Iñaki Urdangarin, a la qual va fer donacions de 120.000 euros, tot i que la setmana passada –el 7 de febrer– va assegurar al jutge que s'havia assabentat d'aquest fet tot just en aquell moment. “Sabia que la candidatura Madrid 2016 formava part del consell de mecenatge de la Fundación Deporte, però no sabia que jo hi fos a títol personal”, va dir llavors la imputada. Coghen va assegurar que ningú li havia “participat” que pertanyés al consell de la Fundación Deporte, hereva de l'institut Nóos d'Urdangarin, i que tampoc no va assistir a cap reunió d'aquest òrgan.
La investigació té l'origen en un escrit enviat al fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, per part del delegat de l'àrea de Govern de les Arts de l'Ajuntament de Madrid, Fernando Villalonga, que va alertar d'aquests fets que s'investiguen dins el cas Nóos de presumpta corrupció.
D'acord amb la documentació rebuda pel ministeri fiscal, la fundació hereva de l'Institut Nóos va ser beneficiada, segons el jutge, entre el 31 d'octubre del 2007 i el 24 de novembre del 2009 amb la donació de 120.000 euros en setze partides de 6.000 euros i dues més de 12.000, en el marc d'un conveni subscrit amb el consistori mitjançant la fundació Madrid 2016. El jutge Castro explica que de l'escrit remès per Villalonga es desprèn “que no hi ha constància que la Fundación Deporte hagi prestat serveis que justifiquin el cobrament”. El jutge destaca que la memòria del conveni estava datada del 2 de desembre del 2011, més de dos anys després d'haver acabat la seva vigència (octubre de 2009) i 25 dies després dels escorcolls fets en l'operació Babel –origen del cas Nóos–el 7 de novembre del 2011.