N'hi segueix havent, però mentre que en molts àmbits es prenen mesures per corregir-ho, fins i tot en l'exèrcit, en el món de l'esport encara queda molt camí per fer. Més enllà de les modificacions legals hi ha un tema de mentalitats que és molt difícil de canviar. Hi ha hagut una ministra de defensa, però una entrenadora del Barça ens costaria molt d'imaginar.

Sí, perquè encara pesen més els prejudicis i els estereotips. Això té molt a veure amb el cos, i el cos està envoltat de cert tabú. La masculinitat se sol reforçar molt en l'esport de competició.

En l'esport se la valora més per la part estètica que com a protagonista. En la fórmula 1 i el ciclisme, per exemple, la dona és un mer element de decoració i no protagonista per si mateixa. Homes i dones poden fer les mateixes coses, però sembla que quan ho fa una dona té menys valor. Aquelles qualitats en què les dones destaquen més es valoren poc.

La dona només surt quan hi ha uns Jocs. De sobte, descobrim que hi ha noies que juguen a handbol i waterpolo. La resta
de l'any, la diferència de línies entre esport masculí i femení és aberrant.

Depèn de l'activitat. En algunes encara hi ha etiquetes de gènere. Avui sabem que tothom pot fer de tot, però les mentalitats encara pesen. Hi ha esports als quals les noies no ens sentim convidades.