Llei antidopatge a mida del somni olímpic de Madrid
Política esportiva. El PP presumeix d'un text més dur i coherent amb la legislació internacional però, a diferència de França o Itàlia, el consumidor de productes dopants no serà perseguit penalment
El Consell de Ministres espanyol va fer ahir un dels últims gestos que té a l'abast per mirar de portar fins al final la forassenyada candidatura olímpica de Madrid 2020. En un intent desesperat de netejar la imatge de tolerància còmplice amb el dopatge, el govern del PP va aprovar una nova llei per lluitar contra el dopatge, que s'homologa amb les directrius de l'Agència Mundial Antidopatge, endureix les sancions i preveu més recursos tecnològics per perseguir l'ús de substàncies prohibides en l'esport. El text s'enviarà al parlament i el govern creu que podria entrar en vigor al juny o el juliol. L'elecció de la seu olímpica serà el dia 7 de setembre a Buenos Aires.
L'aprovació de la llei arriba just deu dies abans que la comissió d'avaluació de les candidates als Jocs del 2020 (Istanbul, Tòquio i Madrid) visiti la capital de l'Estat, entre el 18 i el 21 de març. El ministre José Ignacio Wert es va afanyar a deslligar la llei de la visita però justament per això es reforça el lligam de tots dos fets.
Dopar-se i dopar
Malgrat tot el que presumeixen el ministre Wert i els seus acòlits al voltant de la modernitat i contundència de la llei, la realitat és que deixa sense persecució penal el consum de substàncies dopants –es considera que per a això ja hi ha la reglamentació esportiva– a diferència del que passa, entre altres països, a França i Itàlia, on dopar-se és delicte.
El projecte de llei espanyola endureix les sancions a metges i a massatgistes que les subministrin, que poden rebre multes de fins a 400.000 euros. També dóna més competències a l'agència estatal antidopatge, rebatejada com a agència de protecció de la salut en l'esport. D'aquest organisme dependran la planificació i l'execució dels controls. Per regla general, no es podran fer entre les onze de la nit i les sis del matí de l'endemà per respectar els drets bàsics i la dignitat personal de l'esportista, però es deixa la porta oberta per trencar la norma “en casos excepcionals, que siguin motivats i que s'hagin comunicat a l'esportista”.
Paral·lelament a la nova llei es crea un nou organisme, el Tribunal Arbitral de l'Esport, que substituirà el Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva i que tindrà una secció separada per als casos de dopatge.
Les autoritats esportives, segons el nou text, podran demanar proves al jutge, el qual –sense estar obligat a facilitar-les– haurà d'oferir una resposta raonada i respectar el principi de proporcionalitat. També es pretén que la nova llei serveixi d'empara legal a un pla de suport a la salut dels esportistes, que intentarà determinar els riscos i establir les mesures de prevenció i el foment de la investigació sobre la mort sobtada.
Fan pinya
Tots els responsables polítics i la directora de l'agència estatal antidopatge van fer pinya a l'hora de defensar el nou text. “Donarà una fortalesa extraordinària a la candidatura olímpica”, deia Wert.
“És una norma moderna que ens ajudarà a complir amb els nostres compromisos internacionals, és plenament coherent amb el codi mundial antidopatge i una gran notícia per dissipar qualsevol dubte sobre el nostre compromís”, hi afegia el president del CSD, Miguel Cardenal. Precisament aquesta desalineació va ser un dels principals punts febles posats de manifest per la comissió avaluadora del COI en l'anterior examen a la candidatura de Madrid.
I Ana Muñoz, directora de l'agència estatal antidopatge, pronostica que els “dubtes sobre el compromís d'Espanya estan absolutament dissipats”.