Camí ple de pedres

No ha estat gens fàcil el camí del CVB Barça des del seu naixement. L'acord de col·laboració amb el club blaugrana va enviar la secció a la categoria més baixa del vòlei femení, de la qual l'equip ha fugit escalant categories any rere any. El 2011, el propòsit de Sandro Rossell de retallar el pressupost de les seccions i fer-les competir només en l'àmbit català, es va convertir en poc menys que una sentència de mort per al CVB Barça, que aleshores es trobava a la superlliga 2 amb algunes jugadores professionals en la plantilla. A diferència d'altres seccions amb menys sort –casos del beisbol o del mateix equip masculí de vòlei blaugrana–, el CVB Barça va sobreviure a l'estocada gràcies a les dures negociacions amb la directiva blaugrana i al compromís de les jugadores, que van assumir seguir competint pel club sense cobrar. L'equip no només va superar el cop, sinó que amb una clara situació de desavantatge respecte d'altres equips professionalitzats, va seguir creixent competitivament i, superant tots els pronòstics, arribar a la superlliga, on, de nou, ha deixat tothom bocabadat amb una trajectòria brillant que, després de classificar-se per primera vegada per a la copa de la Reina, va camí de concloure amb una altra gesta inèdita com és lluitar de manera directa pel títol als play-off. “Ens hem superat a cada pas. Ningú donava un duro per nosaltres i no només ens vam mantenir sinó que estem arribant a dalt de tot. En ascendir a la superlliga el nostre objectiu era la permanència. Ens deien que faríem el ridícul i ara estem a punt de classificar-nos per als play-off”, explica la presidenta del CVB Barça, Georgina Tomàs.

Amb la consecució de l'ascens a la superlliga, el primer equip del CVB Barça va haver d'emigrar al pavelló de l'Hospitalet Nord per disputar els seus partits –també hi fa dos entrenaments setmanals–, atès que les instal·lacions de l'INEFC, on se segueixen entrenant els altres tres dies de la setmana i on també ho fan una gran part de les categories inferiors del vòlei femení blaugrana, no complien els requisits quant a il·luminació necessaris per ser seu de partits de la màxima divisió del voleibol femení.

En el retorn a la categoria d'or del vòlei estatal les coses no podien anar millor. Després de setze jornades, l'equip dirigit per Marta Gens –considerada millor jugadora catalana de vòlei de la història–, és tercer en la classificació amb 30 punts. A només tres jornades de la conclusió de la temporada regular, el CVB Barça té molts números d'acabar en alguna de les quatre posicions de play-off, fet històric per al club.

Les protagonistes d'aquest èxit són les jugadores, majoritàriament universitàries, que, sense cobrar ni un duro, dediquen gran part del seu temps lliure a entrenar-se cinc cops per setmana –com professionals– i a jugar partits els caps de setmana. Però res d'això seria possible sense una estructura forta i amb criteri al darrere. La força del CVB Barça prové de la base. En els últims set anys, el nombre de jugadores dels equips inferiors de la secció ha passat de 60 a 220. La feina continuada en el vòlei formatiu ha estat la clau per al creixement de la secció i ha permès fer el trànsit de categories amb naturalitat i eficiència. “El nostre pla estratègic és potenciar tots els nostres equips de manera que les cadets, juvenils, infantils, etc., competeixin tan amunt com sigui possible”, assegura Tomàs.

Amenaces i objectius

El prodigiós recorregut del CV Barça ha trencat esquemes, però l'èxit sempre atrau ombres. “L'increïble rendiment de les noies ha dirigit l'atenció de molts clubs professionals, competidors nostres, cap a les nostres jugadores. És inevitable”, afirma Tomàs. Com es pot lluitar contra això? Una vegada més, compromís i sentit comú. L'arma per defensar-se de l'interès d'altres clubs, on les jugadores serien professionals i tindrien un sou, és el fet que aquí les jugadores juguen al club de la seva vida, són a prop de casa i poden continuar els estudis, fet al qual donen molta importància també les seves famílies. “Al cap i a la fi, del vòlei només en podrien viure, en el millor dels casos, uns pocs anys”, sentencia la presidenta del CVB Barça.

L'objectiu de la secció, ara, és mantenir el gruix de jugadores del primer equip, la majoria joves, per tal de seguir progressant i a curt o mitjà termini convertir-se en un club referent al voleibol estatal. El propòsit sembla descabellat tenint en compte que parlem d'un equip no professional competint en un mar d'equips professionalitzats, però aquestes noies ja han demostrat sobradament que per a elles els impossibles no existeixen.