L'hoquei sobre herba seria una de les disciplines que més títols donaria a Catalunya

Santi Freixa

Posició

Eduard Arbós

Posició

Catalunya és el bressol de l'hoquei sobre herba a l'Estat espanyol, concretament, Barcelona i Terrassa. A principi del segle XX, les dues localitats es van convertir en el focus d'una nova pràctica esportiva importada per estudiants anglesos. La tradició s'ha transmès a través de les generacions. Els cognoms es repeteixen en les alineacions de diferents èpoques. Hi ha nissagues de campions autèntics. Per exemple, Santi Freixa, un dels millors jugadors del món, és nét del fundador de l'Atlètic Terrassa i nebot dels germans Escudé, quatre internacionals històrics; a més, el seu cosí David Freixa també va ser olímpic en els Jocs de Barcelona.

Avui, més de cent anys després, el planter barceloní i el terrassenc, incessantment fructífer, nodreix la selecció espanyola i ha contribuït directament als seus èxits. Espanya ha guanyat medalles de plata i de bronze en Jocs Olímpics i campionats del món, però l'or tan sols se l'ha penjat en europeus, el del 1974, a Madrid, i el del 2005, a Leipzig.

És indubtable que una hipotètica selecció catalana podria tenir un recorregut important en les competicions internacionals, tant com el que ha tingut el combinat de la federació espanyola, que gairebé sempre ha comptat amb una base de jugadors formats en els clubs barcelonins o vallesans. Tampoc és descabellat profetitzar que si mai Catalunya arribés a competir oficialment en competicions internacionals, l'equip d'hoquei sobre herba seria la principal font de títols del país.

A Leipzig, per exemple, on Espanya es va proclamar campiona d'Europa per segona vegada en la història, 14 dels 18 jugadors convocats pel seleccionador Maurits Hendriks eren catalans. Possiblement, al país s'haurien pogut trobar efectius per presentar una formació cent per cent catalana sense que el nivell del bloc i els resultats se'n ressentissin gaire.

Tenint en compte la presència catalana a Leipzig, no és estrany que el català de Terrassa Edi Tubau fos providencial en el debut espanyol marcant un gol de penal en l'últim instant que va suposar la victòria contra Polònia; que els gols dels catalans de Barcelona Pol Amat i Àlex Fàbregas servissin per derrotar França i encarrilar la classificació per a les semifinals, i que el mateix Amat i el català de Terrassa Santi Freixa marquessin contra Alemanya, la derrotessin per primera vegada en un campionat d'Europa –a més, davant dels seus aficionats–, i obtinguessin el bitllet per disputar la final. I que en el moment decisiu, òbviament, un cop més, els catalans fossin decisius en el triomf contra Holanda (2-4). Freixa i Amat es van repartir la glòria golejadora.